viernes, mayo 12, 2006

Massa pedres per a una ciutat tant petita

per Pilar Porredon i Capdevila.


Fotografia: Oriol Luis Serrano.


Certament, tenim moltes pedres, però les pedres són la nostra identitat i fan la ciutat de Cervera única i irrepetible.
Si mirem aquestes fotos i fem un esforç per reconeixer cadascun dels indrets, la primera és inidentificable, igual pot ser Tàrrega, que Lloret o un racó de Nova York, o fins i tot de la Cervera nova. Són blocs gairebé clònics, fruit de l’especulació i que saturen el paissatge de qualsevol ciutat moderna. Ningú faria un viatge expressament per anar a visitar-los, no tenen cap interés aparent.


Fotografia: Marçal Guardiola.


Però la segona foto és carismàtica, té personalitat, per a nosaltres és aquest recó entranyable i ple de records de la nostra ciutat de Cervera; pels forànis és un indret saturat d’història, amb un atractiu especial, que invita a visitar-lo i a retornar amb amics perquè també ells puguin gaudir de l’encant d’aquestes pedres plenes d’història i de bellesa.
Des de la galeria en som testimonis. Molta gent que ha visitat la sala i de retruc la ciutat, se n’anat sorpresa i meravellada de la riquesa arquitectònica de Cervera, i tots o gairebé tots han tornat.
Per què els agrada Cervera?. Certament tenim monuments valuosos – si be l’estat de conservació no sempre és el desitjable- però no són només els monuments, sinó el conjunt de la Cervera medieval, o de la Cervera antiga, tot l’entorn que fa única i plena d’encant la nostra terra. Si una, només una part d’aquest entorn l’esborrem aquest recó d’història no és podrà recuperar mai més, allò que voluntaria o involuntariament destruïm és irrecuperable; però amb ell no sols se’n va aquest indret sinó que tot l’enton se’n ressent.
Aquest preambul és per aproximar-me avui, a dos temes que em preocupen; un altre dia en seràn dos més.
Un és un molí de vent, únic a La Segarra i encara diria més, únic a Catalunya. Parlo de la Torre del Moro com sempre l’hem anomenada, però que ja en escrits anteriors de Santiago Serrano s’ha demostrat que fou un molí de vent, (vegeu Quaderns Barri de Sant Magi núm. 6, Festa de Sant Magi Cervera, 1996 :“D’un molí que va arribar a ser castell de moros” Santiago Serrano). La majoria dels cerverins l’hem conegut sencer, amb la seva teulada, si bé no amb les aspes. Avui està a punt de caure; una gran escletxa l’ha partit en dos i la seva teulada s’enfondrat, procés que no ha tardat més de 5 anys. Però el cor em diu que dins de cinc anys més ja no en quedarà ni el record. Des d’aquí faig una crida als responsables de la conservació i defensa del patrimoni, perque potser algun camp de treball dels que fa uns anys es duen a terme els estius a Cervera, sota la direcció d’un tècnic de la construcció es fes un esforç de grapar i reforçar aquesta emblemàtica torre, que va ser molí de vent, per tal de evitar-ne la devacle final, i tant de bó fos el principi de la seva reconstrucció total.
L’altre tema és el carrer Major, i més concretament el seu empedrat. Els rumors que arriben de diferents indrets anuncien la seva desaparició en pro d’un concepte clònic de carrer de vianants. Tothom defensa o enten per zona per als vianants un carrer amb el terra anivellat i sense voreres, i transitable pels vianants, entenen com a tal un carrer enllosat o com, per exemple, el carrer Combat. Per què?. El concepte carrer pels als vianants és una negació al transit rodat, però no té perque carregar-se la fisonomia d’un carrer empedrat i amb voreres.
Raons hi ha, i hi estem d’acord, de la necessitat d’eixamplar les voreres a on calgui i fer-les adaptades a persones amb una certa limitació pròpia o necessitat – cotxets de nens, cadira de rodes, bastó, o sabates de taló. ..
-“Que aquest carrer major amb llambordes no és tant antic, tindrà tirant llarg 50 anys, abans era de terra i trams empedrats….” Senyors, els carrers medievals eren empedrats, com a mostra el tram de carrer medieval descobert a la zona de les muralles recentment restaurades. – “Que la història segueix i no ens hem de quedar ancorats en el passat; que…, ” - , tot un seguits de quès i perquès venen a justificar el projecte futur d’aixecar les llambordes i substituir-les per lloses o per asfalt. Si se n’enteren els francesos vindrán a buscar les nostres llambordes per a refer els carrers d’aquests pobles seus, que segur que no tenen el nostre patrimoni però si que sòn pobles respectuosos amb l’entorn i orgullosos de mostrar-se com a testimoni d’un passat. Pobles visitats per milers de turistes o fins i tot per nosaltres mateixos, on se sent el pas del temps i d’on marxarem dient, qué maco!.
No ens mereixem el que tenim; no sabem el que tenim; no valorem les nostres pedres, mai no hem cregut en la força del nostre patrimoni i el deixem sumort, que vagi caient al pas dels anys. Només quan algun indret es desploma – pensem en Sant Domènec- ens posem les mans al cap i ens estirem els cabells i diem: com es possible que ens deixem perdre aquest monument! (ple de records d’infantesa)

domingo, mayo 07, 2006

Obertura per un Carrer Major


Per a deixar clara la nostra posició adversa al projecte de destrucció d’una senyal identitària evident, com és l’empedrat de llambordes del Carrer Major, LA CERVERINA D’ART convoca a diferents fotògrafs cerverins o de fora vil·la a participar en l’exposició:

OBERTURA PER UN CARRER MAJOR.

Aquesta exposició el tema de les obres ha de ser el Carrer Major de Cervera o una reflexió sobre elements identitaris. Cada fotògraf que vulgui participar haurà de comunicar-ho o bé al telèfon o al correu-e que a sota s’adjunten. Malauradament, l’espai de LA CERVERINA D’ART és reduït, per tant el nombre de fotografies que es podràn presentar a l’exposició col·lectiva dependrà del nombre de participants final.

Si voleu participar adreceu-vos als telèfons:
T1. 934 413 674 T2: 666 753 435

O bé als correus electrònics:
lacerverinadart@estudiqueralt.com
perdut@paris.com

miércoles, mayo 03, 2006

"Mi niñez" de Joan Manuel Serrat


MI NIÑEZ

"Tenía diez años y un gato peludo, funámbulo y necio que me esperaba en los alambres del patio a la vuelta del colegio. Tenía un balcón con albahaca y un ejército de botones, y un tren con vagones de lata, roto entre dos estaciones. Tenía un cielo azul y un jardín de adoquines, y una historia a quemar temblándome en la piel. Era un bello jinete sobre mi patinete, burlando cada esquina como una golondrina, sin nada que olvidar, porque ayer aprendí a volar, perdiendo el tiempo…"

Joan Manuel Serrat, 1970.

martes, mayo 02, 2006

No i no!
Diguem no!
Més aviat que es recuperin les antigues llambordes de la Plaça Major!

Roger Cònsul

lunes, mayo 01, 2006

Rotundament: No al canvi de l'empedrat del carrer major per lloses.
Ja n'hi ha prou de fer atemtats urbanistics al casc antic de Cervera.

Cordialment,
Montse Gomis.

Llambordes a Roma



Paraules per mostrar la tristesa de com es fan les coses, com es decideixen, com es consulten, com es pensen i no es pensen, com es valoren...

Un carrer que per una ningú Cerverina, és un carrer que dóna un caràcter a la ciutat de Cervera, un cert encant.

He trobat que actualment, s'esdevé la recol·locació de llambordes en molts indrets, per a donar més encant i interès als carrers que originàriament s'hi trobava llambordes, per evitar inundacions...

A més a més, he trobat aquest text...

...una cosa molt curiosa sobre les llambordes! resulta que a girona van aixecar tot la plaça de l'ajuntament (plç del vi) i van treure totes les llambordes, per pavimentar-ho tot, i col·locar la "farola de la vergonya"... i saps, em van dir (cosa que no sé si és veritat del tot) que s'havien venut les llambordes a la ciutat de Roma... ja que a la capital d'Itàlia, s'havien adonat que treure les llambordes feia que moltes places perdessin el seu encant, i ara estaven "recol·locant" llambordes... la veritat, és que aquell any vaig anar a Roma de viatge amb els de la facultat, i vam veure in situ, com recol·locaven llambordes... d'aquest viatge fa uns quatre anys, i havia oblidat l'anècdota.... però podria ser que Roma s'estigués "llambordejant" amb llambordes catalanes...

quines coses tu....

Fòrum www.cerverapaeria.com
Publicat: Dg Abr 23, 2006 2:43 pm
Assumpte: Carrer Major
Autor/a: "Ningú"

Presentacio d'al·legacions al Consistori



La Veu de la Segarra, 28 d'abril de 2006

ELS VEÏNS DEMANEN QUE S'ATURI EL PROCÉS DE LES OBRES DE REMODELACIÓ DEL CARRER MAJOR

CERVERA.- Representants de les associacions de veïns i comerciants del Carrer Major de Cervera van lliurar la passada setmana a la Paeria de Cervera un escrit que recull les seves al·legacions al projecte de remodelació, per al qual la Paeria ja ha obert fins i tot el període de licitació de les corresponents obres. Aquestes al·legacions van ser consensuades durant la reunió que van mantenir dijous un centenar de veïns del carrer a l'Auditori Municipal, convocats per ambdues associacions.

En l'escrit els veïns es mostren en desacord amb l'actual projecte, per la divisió en tres trams del carrer, entre altres aspectes, i es pregunten per quins motius vol urbanitzar el carrer si aquest ja està urbanitzat, denuncien l'incompliment de determinats preceptes legals, com el termini de 8 dies per a les al·legacions quan hauria de ser com a mínim de 20, i critiquen la forma d'actuar de l'equip de govern, que en cap moment ha consultat als veïns sobre el projecte impulsat des del consistori, entre altres aspectes.

Sobre aquesta última qüestió, Antoni Xuclà, membre de l'Associació de Veïns del Carrer Major, va declarar que "l'Alcalde menteix" en relació a les declaracions realitzades per Salvador Bordes a La Veu de la Segarra en les que afirmava que el projecte, elaborat l'any 2002, havia estat presentat ja en una reunió amb els veïns del carrer poc després de ser aprovat pel consistori d'aquella legislatura. Segons Xuclà, en aquella reunió "els veïns vam donar la confiança a l'Ajuntament precisament perquè elaborés un projecte, després de valorar els resultats de l'enquesta que es va realitzar entre les famílies de la zona per a saber si estaven d'acord amb la remodelació del carrer". Des de llavors, "l'ajuntament no s'ha tornat a posar en contacte amb nosaltres fins ara", segons el representant de l'associació de veïns. Per tot plegat, en l'escrit els veïns reivindiquen que es paralitzi de forma immediata el procés de les obres i que s'obri un període de diàleg i consens amb els mateixos.

Per la seva part, l'alcalde ha qualificat de "desafortunats" molts dels qualificatius que apareixen en aquest escrit, donat que "des de l'ajuntament no hem traït a ningú ni hem fet res d'amagat" i ha remarcat la disparitat d'opinions que van haver-hi en la reunió de veïns, així com el fet que l'escrit ha estat recolzat per només una cinquantena de veïns, en relació a l'enquesta que es va enviar a més de 180 veïns, no només del carrer Major sinó també de la plaça i els carrers adjacents, la qual va ser contestada per unes 120 persones. D'aquestes el 54% va mostrar-se favorable a refer el carrer amb un sol nivell tot nou, mentre que el 37% ho era a fer un sol nivell a partir de les voreres actuals i conservant-les i el 9% optava per deixar-lo tal com estava, i per això es va dur a terme aquest projecte. Tot i això, Salvador Bordes ha declarat que "es poden fer canvis, però no es pot desvirtuar un projecte que ja ha estat aprovat i que ha tingut el vist-i-plau de la Generalitat". Aquesta postura serà defensada pel paer en cap en la reunió que avui divendres, a les 7 de la tarda, ha convocat la Paeria amb els veïns de la zona per a explicar amb detall el procés que ha de transformar la via en un carrer per a vianants.

L'esglesia de Santa Magdalena



LA GENERALITAT REBUTJA DECLARAR BÉ CULTURAL D'INTERÈS NACIONAL L'ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA

REDACCIÓ.- El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha rebutjat la declaració de l'església de Santa Magdalena de Cervera com a bé cultural d'interès nacional en considerar que els seus valors són només considerables des del punt de vista local, segons l'informe elaborat pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Per aquest motiu, el Departament ha arxivat la petició, tal com ja ha informat al consistori cerverí, segons la resolució que va publicar la passada setmana el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Això suposarà que s'aixequi la suspensió de llicències municipals per a la parcel·lació o construcció en aquell terreny.

(La Veu de la Segarra, 28 d'abril de 2006)