Nus i nusos en imatges

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=78889&seccio=ateneu&fecha=2008-01-20&sortida=00:00:01
Lleida - F.G.  2008-01-20

El Diccionari de Símbols associa la corda amb la vida i el nus amb l’experiència. Com si d’una corda es tractés, Joan Porredon afegeix a aquests elements els cossos nus de 30 models de diferents edats plantejant una simbiosi entre la simbologia de la vida i l’experiència i la pròpia realitat dels models i les persones fotografiades. Tot plegat dóna de si Nusnu, un projecte expositiu inaugurat a la Cerverina d’Art que ara es pot veure al Centre de Cultures Transfronterer del Campus de Cappont.



Per Joan Porredon la corda –símbol de la vida– és una bona metàfora per confrontar-la amb el nus, que representa les experiències vitals, unes experiències que, com la literatura, projecta realitats viscudes, desitjades, positives i també negatives. A tot això, el fotògraf de Cervera –que treballa en el món de la imatge com a càmara de TV3– hi suma els cossos nus. Són cossos de 30 models que, prèviament, han tingut una llarga entrevista amb l’autor. Potser la paraula exacta seria una conversa. Amb les definicions que cada model feia de si mateix, Joan Porredon construeix la biografia de cada fotografia, una biografia en imatges que retrata la forma de ser dels models o alguna experiència o característica de la seva vida.
Nusnu, però, no és un projecte tancat. Més aviat al contrari. Després de Cervera, Terrassa i Lleida, l’autor es proposa portar l’exposició a altres ciutats catalanes. Si ara ja compta amb una trentena de fotografies, Joan Porredon explica que ja té en ment altres imatges. De fet, l’autor planteja Nusnu com un projecte obert on tothom hi té cabuda. I és que Joan Porredon té la intenció d’editar un llibre amb aquest projecte expositiu on comparteix aspectes de la vida i de la personalitat –a més de les hores de sesions fotogràfiques– amb els models que volen participar en el seu projecte artístic.
En l’exposició de Joan Porredon les cordes –i en extensió, els nusos– es combinen amb els cossos nus dels i les models. Algunes cordes –o alguns nusos– apareixen en forma de flor, com si d’un camp es tractés; altres són el llit on reposa el cos despullat d’una model. En altres casos, el nus surt, a mode de cordó umbilical, del cos de la model embarassada, mentre que la corda convertida en la metàfora del cos en extensió o com a símbol del caminant protagonitza altres fotografies. D’alguna manera, segons diu l’autor, “la nuesa i els nusos ens igualen”. Aquesta és la màxima sobre la que pivota tota l’exposició, en una amalgama d’imatges molt plàstiques on cada fotografia és la metàfora d’alguna experiència o un desig vital.
Pel que fa a l’autor, Joan Porredon, es dedica professionalment al món de la imatge. Actualment treballa com a càmara en diversos dramàtics de TV3. Un dels darrers projectes en el que ha participat és la gravació de Porca misèria, la sèrie dirigida i protagonitzada per Joel Joan que ha estat durant quatre temporades en antena.

Cervera solicita que el Santíssim Misteri sea considerado Festa d’Interès Nacional

http://www.lamanyana.es/
Cervera solicita que el Santíssim Misteri sea considerado Festa d’Interès Nacional

Cervera - Ton Granell  2008-01-04

La Paeria de Cervera ha solicitado la declaración como Festa Tradicional d’Interès Nacional la festividad del Santíssim Misteri, que la ciudad celebra cada 6 de febrero. Con este objetivo, el próximo martes el alcalde Joan Valldaura, y el concejal de Cultura, Juli Lago, tienen previsto reunirse con el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat, Ramon Fontdevila, para tratar este reconocimiento, el cual permitiría “dar estabilidad monetaria a la fiesta, ya que sería incluida en la planificación presupuestaria anual del Centre de Cultura Popular”, según el concejal Lago. La reunión fue solicitada por el director de los servicios territoriales de Cultura en Lleida, Ferran Rella, quien también estará presente en esta reunión en Barcelona.



El Catálogo del Patrimonio Festivo de la Generalitat reserva la denominación de Festa Tradicional d’Interés Nacional a las celebraciones recuperadas, reconstruidas o de nueva creación, siempre a partir de unos antecedentes transmitidos de generación en generación y con una trayectoria mínima de 25 años de celebraciones ininterrumpidas, que hayan logrado carácter identitario en las comunidades que sustentan las fiestas y que tengan una proyección nacional. Entre las fiestas ya así consideradas constan celebraciones tan diversas como la Patum de Berga, la Dansa de la Mort de Verges o el Aplec del Cargol de Lleida.
En el encuentro se hablará también del proyecto de recuperación de la Àliga de Cervera. Tras el estudio ampliamente documentado realizado por el investigador Jordi Soldevila que ha impulsado el Museo Comarcal de la ciudad, dentro de los actos de su 50 aniversario, un grupo de vecinos está trabajando de cara a la recuperación de este elemento del bestiario festivo local, con la intención que ya este 2008 se impulse el encargo de construir una reproducción del Àliga, de la que sólo queda constancia en la numerosa documentación hallada.
Por otra parte, hace falta añadir que la concejalía de Cultura ha cerrado ya el programa de la décima edición del Cicle de Teatre, que se iniciará el 20 de enero. Está previsto que la próxima semana se den a conocer públicamente las obras que conformarán el cartel de este 2008.