http://www.lamanyana.es/
Lleida - Redacción 2008-12-06
Los Campaners de Cervera recuperaron el Toc del Temps, con el que antiguamente, sobre todo en verano, se intentaban romper las tormentas que se acercaban para impedir así que el granizo perjudicara la cosecha.
Por este motivo, este era un toque de los más largos, que podía durar una hora e incluso más, en función de como iba evolucionando la tormenta, según ha explicado el portavoz del grupo, Xavier Joan, quien cree que este, junto con el Toque de Fiesta, “son los más importantes”.
Aparte de en estos casos, el Toque del Tiempo era interpretado también el día 4 de diciembre, coincidiendo con la festividad de Santa Bàrbara, patrona de los campaneros. Por este motivo, este jueves, los Campaners de Cervera llevaron a cabo este toque durante media hora desde Santa Maria.
Xavier Joan explicó que la recuperación del Toc del Temps ha podido llevarse a cabo de un escrito que publicó hace tiempo Xavier Porredon en la revista Segarra y a la grabación que, hacia mediados de los años 80, fue editada en formato de casette con todos los toques de las campanas de Cervera, y que la intención del grupo es evitar que se pierda, dada su antigüedad. Según explica, el antiguo Campaner, Jaume Fort, “cuando nos lo quería enseñar, ya no se acordaba demasiado”.
sábado, diciembre 06, 2008
lunes, noviembre 24, 2008
Homenatge a Pere Casaldàliga a Cervera.
Pilar Porredon a l'exposició d'homenatge a Pere Casaldàliga.
martes, julio 22, 2008
El proper 4 d'agost quedarà definitivament regulat el trànsit al carrer Major de Cervera.
Article publicat a La Veu de La Segarra, 18 de juliol de 2008.
lunes, julio 14, 2008
Finalitza la restauració de la façana i el rellotge del campanar.
Article publicat a La Paeria: Revista municipal, juny 2008.
La Generalitat prepara un estudi sobre els equipaments culturals de Cervera.
La veu de la Segarra, 20 de juny de 2008.
miércoles, abril 02, 2008
domingo, febrero 17, 2008
Cervera recupera la processó del Puro desaparecida tras el inicio de la Guerra Civil
http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=26842345
La desfilada es va prohibir després de la guerra civil
16-02-08 19:17 - ACN
Prop de 200 veïns de Cervera han recorregut aquesta tarda els tres quilòmetres que hi ha des de la Paeria al cementiri per recuperar, 72 anys després, la Processó del Puro. Un itinerari que passa també pels carrers de Cervera que van prendre nom per la batalla que va lliurar la ciutat en 1875. Són els carrers Combat i Victòria, i els carrers Burgos i Sòria, que també van prendre nom pels batallons que allí van actuar. Encara avui són constatables alguns vestigis d'aquella batalla a les parets d'algunes cases. La Processó del Puro es va prohibir després de la guerra civil, i ara es recupera com un espai de recuperació de la memòria i com trobada de les entitats locals de Cervera.
A les tres en punt de la tarda, els Campaners de Cervera han tocat a Somaten, institució policial catalana eliminada en 1714 per Felip V. Segons el Campaner, Josep Mas, es tracta d'un toc amb tres campanes "Seny Major, Nova i Tibau". Després, amb les mateixes campanes han tocat 48 tocs, que són el nombre víctimes que va saldar aquella batalla. L'actor Jaume Carbonell, ha situat els participants en la celebració i posteriorment, el Centre Municipal de Cultura i el Casal de Cervera han repartit 100 puros de regalèssia i 100 tabac entre els assistents. Després del recorregut, a l'arribada al cementiri, la historiadora Blanca Cuñé, ha penjat un llaç a la porta i una llegenda que recorda el suport dels col•lectius associatius per recuperar la tradició.
La Processó del Puro tenia aquest nom perquè es tractava d'una processó laica, en la qual, a diferència de les religioses, els homes no s'estaven de dur un puro encès. La gesta es feia per a commemorar la defensa de la ciutat del 16 de febrer de 1875 després de l'atac dels Carlins.
La desfilada es va prohibir després de la guerra civil
16-02-08 19:17 - ACN
Prop de 200 veïns de Cervera han recorregut aquesta tarda els tres quilòmetres que hi ha des de la Paeria al cementiri per recuperar, 72 anys després, la Processó del Puro. Un itinerari que passa també pels carrers de Cervera que van prendre nom per la batalla que va lliurar la ciutat en 1875. Són els carrers Combat i Victòria, i els carrers Burgos i Sòria, que també van prendre nom pels batallons que allí van actuar. Encara avui són constatables alguns vestigis d'aquella batalla a les parets d'algunes cases. La Processó del Puro es va prohibir després de la guerra civil, i ara es recupera com un espai de recuperació de la memòria i com trobada de les entitats locals de Cervera.
A les tres en punt de la tarda, els Campaners de Cervera han tocat a Somaten, institució policial catalana eliminada en 1714 per Felip V. Segons el Campaner, Josep Mas, es tracta d'un toc amb tres campanes "Seny Major, Nova i Tibau". Després, amb les mateixes campanes han tocat 48 tocs, que són el nombre víctimes que va saldar aquella batalla. L'actor Jaume Carbonell, ha situat els participants en la celebració i posteriorment, el Centre Municipal de Cultura i el Casal de Cervera han repartit 100 puros de regalèssia i 100 tabac entre els assistents. Després del recorregut, a l'arribada al cementiri, la historiadora Blanca Cuñé, ha penjat un llaç a la porta i una llegenda que recorda el suport dels col•lectius associatius per recuperar la tradició.
La Processó del Puro tenia aquest nom perquè es tractava d'una processó laica, en la qual, a diferència de les religioses, els homes no s'estaven de dur un puro encès. La gesta es feia per a commemorar la defensa de la ciutat del 16 de febrer de 1875 després de l'atac dels Carlins.
Cervera recupera la Processó del Puro desaparecida tras el inicio de la Guerra Civil
http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=79738&seccio=Comarcas&fecha=2008-02-17&sortida=03:00:00
Cervera - Rosa Vilaró 2008-02-17
Alrededor de un centenar de personas se congregaron ayer en la plaza Major de Cervera para participar en la recuperación de la Processó del Puro, una procesión laica que a principios del siglo XX se celebraba en la ciudad cada 16 de febrero, hasta el año 1936, para conmemorar la victoria de la ciudad sobre los carlistas en el asalto que éstos lanzaron sobre la capital de la Segarra aquel mismo día del año 1875.
La conmemoración de las primeras décadas del pasado siglo, con claras connotaciones laicas, izquierdistas y republicanas, empezaba a las 5 menos cuarto de la madrugada, hora en que las tropas carlistas iniciaron el ataque a la ciudad de Cervera, y continuaba a primera hora de la tarde con la citada procesión, que salía a las 3 en punto desde el Ayuntamiento, tal como se hizo también ayer, y marchaba hasta el cementerio, donde se rendía homenaje a las víctimas de ambos bandos de aquella contienda.
Loss participantes en la Processó del Puro querían conservar la solemnidad de cualquier procesión, pero a la vez dejar claro su espíritu laico, por lo que la mayoría de marchantes, sólo hombres, ya que no estaba admitida la presencia de mujeres, caminaban con un puro encendido precisamente para diferenciarse claramente de las procesiones religiosas.
El año 1936 fue el último año en que se celebró de forma oficial la Processó del Puro, y posteriormente incluso fue derribado el monumento conmemorativo que existía en el cementerio. Según explicaron los convocantes del acto, que fueron el Centre Municipal de Cultura y el Casal de Cervera, después de 72 años sin convocarse, hoy en día el único sentido que puede tener la procesión es el de “mantener la memoria histórica de una fiesta local”, aunque no descartan que en un futuro pueda promoverse como “un paseo de las entidades y grupos locales, un espacio para la tertulia, o quizás también un espacio de reivindicación unitario”.
De hecho, en el manifiesto que ayer se leyó a las puertas del cementerio, y en el pequeño escrito que se colgó en su puerta, adornado con un gran lazo blanco, las únicas reivindicaciones que se realizaron hicieron referencia a conceptos como el voluntarismo, el altruismo o la cultura.
Por otra parte, hay que decir que la Processó del Puro se adaptó a los tiempos actuales, ya que no sólo se repartieron puros y caliqueños entre los asistentes, entre los que también hubo numerosas mujeres, sino que también se repartió regaliz, para los no fumadores.
La marcha salió a las tres de la tarde de delante de la Paeria y, después de recorrer de manera distendida las calles Major, Santa Anna, Combat, Victòria y la avenida Agramunt, en apenas media hora se llegó a la puerta del cementerio, lugar donde se leyó un manifiesto básicamente informativo sobre la misma procesión y sobre la contienda bélica de finales del siglo XIX.
A las tres de la tarde, toque a Somaten
Concretamente, a las tres en punto de la tarde, los Campaneros de Cervera tocaron a Somaten, institución policial catalana eliminada en 1714 por Felip V. Según el Campanero, Josep Mas, se trata de un toque con tres campanas Seny Major, Nova y Tibau. Después, con las mismas campanas tocaron 48 toques, que fueron el número víctimas con los que se saldó aquella batalla.
El actor Jaume Carbonell, situó a los participantes en la celebración y posteriormente, el Centre Municipal de Cultura y el Casal de Cervera, repartieron 100 puros de regaliz y 100 de tabaco entre los asistentes.
Después del recorrido por las calles de Cervera, a la llegada al cementerio, la historiadora Blanca Cuñé colgó un lazo en la puerta y una leyenda que recuerda el apoyo de los colectivos asociativos para recuperar la tradición.
Cervera - Rosa Vilaró 2008-02-17
Alrededor de un centenar de personas se congregaron ayer en la plaza Major de Cervera para participar en la recuperación de la Processó del Puro, una procesión laica que a principios del siglo XX se celebraba en la ciudad cada 16 de febrero, hasta el año 1936, para conmemorar la victoria de la ciudad sobre los carlistas en el asalto que éstos lanzaron sobre la capital de la Segarra aquel mismo día del año 1875.
La conmemoración de las primeras décadas del pasado siglo, con claras connotaciones laicas, izquierdistas y republicanas, empezaba a las 5 menos cuarto de la madrugada, hora en que las tropas carlistas iniciaron el ataque a la ciudad de Cervera, y continuaba a primera hora de la tarde con la citada procesión, que salía a las 3 en punto desde el Ayuntamiento, tal como se hizo también ayer, y marchaba hasta el cementerio, donde se rendía homenaje a las víctimas de ambos bandos de aquella contienda.
Loss participantes en la Processó del Puro querían conservar la solemnidad de cualquier procesión, pero a la vez dejar claro su espíritu laico, por lo que la mayoría de marchantes, sólo hombres, ya que no estaba admitida la presencia de mujeres, caminaban con un puro encendido precisamente para diferenciarse claramente de las procesiones religiosas.
El año 1936 fue el último año en que se celebró de forma oficial la Processó del Puro, y posteriormente incluso fue derribado el monumento conmemorativo que existía en el cementerio. Según explicaron los convocantes del acto, que fueron el Centre Municipal de Cultura y el Casal de Cervera, después de 72 años sin convocarse, hoy en día el único sentido que puede tener la procesión es el de “mantener la memoria histórica de una fiesta local”, aunque no descartan que en un futuro pueda promoverse como “un paseo de las entidades y grupos locales, un espacio para la tertulia, o quizás también un espacio de reivindicación unitario”.
De hecho, en el manifiesto que ayer se leyó a las puertas del cementerio, y en el pequeño escrito que se colgó en su puerta, adornado con un gran lazo blanco, las únicas reivindicaciones que se realizaron hicieron referencia a conceptos como el voluntarismo, el altruismo o la cultura.
Por otra parte, hay que decir que la Processó del Puro se adaptó a los tiempos actuales, ya que no sólo se repartieron puros y caliqueños entre los asistentes, entre los que también hubo numerosas mujeres, sino que también se repartió regaliz, para los no fumadores.
La marcha salió a las tres de la tarde de delante de la Paeria y, después de recorrer de manera distendida las calles Major, Santa Anna, Combat, Victòria y la avenida Agramunt, en apenas media hora se llegó a la puerta del cementerio, lugar donde se leyó un manifiesto básicamente informativo sobre la misma procesión y sobre la contienda bélica de finales del siglo XIX.
A las tres de la tarde, toque a Somaten
Concretamente, a las tres en punto de la tarde, los Campaneros de Cervera tocaron a Somaten, institución policial catalana eliminada en 1714 por Felip V. Según el Campanero, Josep Mas, se trata de un toque con tres campanas Seny Major, Nova y Tibau. Después, con las mismas campanas tocaron 48 toques, que fueron el número víctimas con los que se saldó aquella batalla.
El actor Jaume Carbonell, situó a los participantes en la celebración y posteriormente, el Centre Municipal de Cultura y el Casal de Cervera, repartieron 100 puros de regaliz y 100 de tabaco entre los asistentes.
Después del recorrido por las calles de Cervera, a la llegada al cementerio, la historiadora Blanca Cuñé colgó un lazo en la puerta y una leyenda que recuerda el apoyo de los colectivos asociativos para recuperar la tradición.
lunes, febrero 11, 2008
Cervera reestrena campanar i posa punt i final a una dècada d'obres a la col·legiata gòtica de Santa Maria
http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=26842345
Diari Segre
Els treballs han descobert els colors originals del rellotge
10-02-08 18:40 - Xavier Santesmasses
El vel d'estructures metàl·liques i bastides que, durant tot un any, han cobert el campanar de Cervera amb l'objectiu de reparar la pedra i recuperar les arcades i finestrals gòtic s'ha retirat aquesta setmana passada, coincidint amb la celebració dels Completes. A falta d'uns acabats interiors, l'obra posa punt final a deu anys de recuperació de la seu catedralícia. Aquest últim treball, a més, s'ha vist premiat amb la descoberta, sota les múltiples capes de pintura del rellotge, dels colors originals amb els quals va ser dissenyat. Es tracta d'un fons de color coure i adornaments blaus.
Segons el medievalista de Guissona, Pere Verdés, l'encarregat de dissenyar i aixecar el campanar va ser Pere Vallebrera, ho va fer en 6 anys a partir de 1420. Segons l'historiador Agustí Duran Sanpere el seu sistema constructiu és molt semblant al de Seu de Lleida i el del Miquelet de València. És una estructura de planta octogonal i disposa 174 esglaons d'una estreta escala de caragol que contrasta amb el grossor de la torre. El seu cost va ser de 4.500 florins "de bon or d'Aragó". Segons un document publicat en 1986 per un col·lectiu d'estudiosos de la capital de la Segarra, ja llavors es va instal·lar el primer rellotge mecànic, fins a aquell moment "un home tocava manualment cadascuna de les 24 hores guiat per un rellotge de sorra". Els treballs van culminar amb la instal·lació de les actuals campanes fabricades entre 1423-1433 per Mateu de l'Om i Pere Font i les vidrieres facturades entre 1413 i 1426 per l'artista francès Coli de Maraia.
El projecte de recuperació de Santa Maria del Coll de les Savines va començar fa una dècada i en la seva execució s'ha invertit més de dos milions d'euros. L'última fase, el campanar, que corona el projecte, ha comptat amb un pressupost de 240.000 euros.
Diari Segre
Els treballs han descobert els colors originals del rellotge
10-02-08 18:40 - Xavier Santesmasses
El vel d'estructures metàl·liques i bastides que, durant tot un any, han cobert el campanar de Cervera amb l'objectiu de reparar la pedra i recuperar les arcades i finestrals gòtic s'ha retirat aquesta setmana passada, coincidint amb la celebració dels Completes. A falta d'uns acabats interiors, l'obra posa punt final a deu anys de recuperació de la seu catedralícia. Aquest últim treball, a més, s'ha vist premiat amb la descoberta, sota les múltiples capes de pintura del rellotge, dels colors originals amb els quals va ser dissenyat. Es tracta d'un fons de color coure i adornaments blaus.
Segons el medievalista de Guissona, Pere Verdés, l'encarregat de dissenyar i aixecar el campanar va ser Pere Vallebrera, ho va fer en 6 anys a partir de 1420. Segons l'historiador Agustí Duran Sanpere el seu sistema constructiu és molt semblant al de Seu de Lleida i el del Miquelet de València. És una estructura de planta octogonal i disposa 174 esglaons d'una estreta escala de caragol que contrasta amb el grossor de la torre. El seu cost va ser de 4.500 florins "de bon or d'Aragó". Segons un document publicat en 1986 per un col·lectiu d'estudiosos de la capital de la Segarra, ja llavors es va instal·lar el primer rellotge mecànic, fins a aquell moment "un home tocava manualment cadascuna de les 24 hores guiat per un rellotge de sorra". Els treballs van culminar amb la instal·lació de les actuals campanes fabricades entre 1423-1433 per Mateu de l'Om i Pere Font i les vidrieres facturades entre 1413 i 1426 per l'artista francès Coli de Maraia.
El projecte de recuperació de Santa Maria del Coll de les Savines va començar fa una dècada i en la seva execució s'ha invertit més de dos milions d'euros. L'última fase, el campanar, que corona el projecte, ha comptat amb un pressupost de 240.000 euros.
domingo, enero 20, 2008
Nus i nusos en imatges
http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=78889&seccio=ateneu&fecha=2008-01-20&sortida=00:00:01
Lleida - F.G. 2008-01-20
El Diccionari de Símbols associa la corda amb la vida i el nus amb l’experiència. Com si d’una corda es tractés, Joan Porredon afegeix a aquests elements els cossos nus de 30 models de diferents edats plantejant una simbiosi entre la simbologia de la vida i l’experiència i la pròpia realitat dels models i les persones fotografiades. Tot plegat dóna de si Nusnu, un projecte expositiu inaugurat a la Cerverina d’Art que ara es pot veure al Centre de Cultures Transfronterer del Campus de Cappont.
Per Joan Porredon la corda –símbol de la vida– és una bona metàfora per confrontar-la amb el nus, que representa les experiències vitals, unes experiències que, com la literatura, projecta realitats viscudes, desitjades, positives i també negatives. A tot això, el fotògraf de Cervera –que treballa en el món de la imatge com a càmara de TV3– hi suma els cossos nus. Són cossos de 30 models que, prèviament, han tingut una llarga entrevista amb l’autor. Potser la paraula exacta seria una conversa. Amb les definicions que cada model feia de si mateix, Joan Porredon construeix la biografia de cada fotografia, una biografia en imatges que retrata la forma de ser dels models o alguna experiència o característica de la seva vida.
Nusnu, però, no és un projecte tancat. Més aviat al contrari. Després de Cervera, Terrassa i Lleida, l’autor es proposa portar l’exposició a altres ciutats catalanes. Si ara ja compta amb una trentena de fotografies, Joan Porredon explica que ja té en ment altres imatges. De fet, l’autor planteja Nusnu com un projecte obert on tothom hi té cabuda. I és que Joan Porredon té la intenció d’editar un llibre amb aquest projecte expositiu on comparteix aspectes de la vida i de la personalitat –a més de les hores de sesions fotogràfiques– amb els models que volen participar en el seu projecte artístic.
En l’exposició de Joan Porredon les cordes –i en extensió, els nusos– es combinen amb els cossos nus dels i les models. Algunes cordes –o alguns nusos– apareixen en forma de flor, com si d’un camp es tractés; altres són el llit on reposa el cos despullat d’una model. En altres casos, el nus surt, a mode de cordó umbilical, del cos de la model embarassada, mentre que la corda convertida en la metàfora del cos en extensió o com a símbol del caminant protagonitza altres fotografies. D’alguna manera, segons diu l’autor, “la nuesa i els nusos ens igualen”. Aquesta és la màxima sobre la que pivota tota l’exposició, en una amalgama d’imatges molt plàstiques on cada fotografia és la metàfora d’alguna experiència o un desig vital.
Pel que fa a l’autor, Joan Porredon, es dedica professionalment al món de la imatge. Actualment treballa com a càmara en diversos dramàtics de TV3. Un dels darrers projectes en el que ha participat és la gravació de Porca misèria, la sèrie dirigida i protagonitzada per Joel Joan que ha estat durant quatre temporades en antena.
Lleida - F.G. 2008-01-20
El Diccionari de Símbols associa la corda amb la vida i el nus amb l’experiència. Com si d’una corda es tractés, Joan Porredon afegeix a aquests elements els cossos nus de 30 models de diferents edats plantejant una simbiosi entre la simbologia de la vida i l’experiència i la pròpia realitat dels models i les persones fotografiades. Tot plegat dóna de si Nusnu, un projecte expositiu inaugurat a la Cerverina d’Art que ara es pot veure al Centre de Cultures Transfronterer del Campus de Cappont.
Per Joan Porredon la corda –símbol de la vida– és una bona metàfora per confrontar-la amb el nus, que representa les experiències vitals, unes experiències que, com la literatura, projecta realitats viscudes, desitjades, positives i també negatives. A tot això, el fotògraf de Cervera –que treballa en el món de la imatge com a càmara de TV3– hi suma els cossos nus. Són cossos de 30 models que, prèviament, han tingut una llarga entrevista amb l’autor. Potser la paraula exacta seria una conversa. Amb les definicions que cada model feia de si mateix, Joan Porredon construeix la biografia de cada fotografia, una biografia en imatges que retrata la forma de ser dels models o alguna experiència o característica de la seva vida.
Nusnu, però, no és un projecte tancat. Més aviat al contrari. Després de Cervera, Terrassa i Lleida, l’autor es proposa portar l’exposició a altres ciutats catalanes. Si ara ja compta amb una trentena de fotografies, Joan Porredon explica que ja té en ment altres imatges. De fet, l’autor planteja Nusnu com un projecte obert on tothom hi té cabuda. I és que Joan Porredon té la intenció d’editar un llibre amb aquest projecte expositiu on comparteix aspectes de la vida i de la personalitat –a més de les hores de sesions fotogràfiques– amb els models que volen participar en el seu projecte artístic.
En l’exposició de Joan Porredon les cordes –i en extensió, els nusos– es combinen amb els cossos nus dels i les models. Algunes cordes –o alguns nusos– apareixen en forma de flor, com si d’un camp es tractés; altres són el llit on reposa el cos despullat d’una model. En altres casos, el nus surt, a mode de cordó umbilical, del cos de la model embarassada, mentre que la corda convertida en la metàfora del cos en extensió o com a símbol del caminant protagonitza altres fotografies. D’alguna manera, segons diu l’autor, “la nuesa i els nusos ens igualen”. Aquesta és la màxima sobre la que pivota tota l’exposició, en una amalgama d’imatges molt plàstiques on cada fotografia és la metàfora d’alguna experiència o un desig vital.
Pel que fa a l’autor, Joan Porredon, es dedica professionalment al món de la imatge. Actualment treballa com a càmara en diversos dramàtics de TV3. Un dels darrers projectes en el que ha participat és la gravació de Porca misèria, la sèrie dirigida i protagonitzada per Joel Joan que ha estat durant quatre temporades en antena.
martes, enero 08, 2008
Cervera solicita que el Santíssim Misteri sea considerado Festa d’Interès Nacional
http://www.lamanyana.es/
Cervera solicita que el Santíssim Misteri sea considerado Festa d’Interès Nacional
Cervera - Ton Granell 2008-01-04
La Paeria de Cervera ha solicitado la declaración como Festa Tradicional d’Interès Nacional la festividad del Santíssim Misteri, que la ciudad celebra cada 6 de febrero. Con este objetivo, el próximo martes el alcalde Joan Valldaura, y el concejal de Cultura, Juli Lago, tienen previsto reunirse con el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat, Ramon Fontdevila, para tratar este reconocimiento, el cual permitiría “dar estabilidad monetaria a la fiesta, ya que sería incluida en la planificación presupuestaria anual del Centre de Cultura Popular”, según el concejal Lago. La reunión fue solicitada por el director de los servicios territoriales de Cultura en Lleida, Ferran Rella, quien también estará presente en esta reunión en Barcelona.
El Catálogo del Patrimonio Festivo de la Generalitat reserva la denominación de Festa Tradicional d’Interés Nacional a las celebraciones recuperadas, reconstruidas o de nueva creación, siempre a partir de unos antecedentes transmitidos de generación en generación y con una trayectoria mínima de 25 años de celebraciones ininterrumpidas, que hayan logrado carácter identitario en las comunidades que sustentan las fiestas y que tengan una proyección nacional. Entre las fiestas ya así consideradas constan celebraciones tan diversas como la Patum de Berga, la Dansa de la Mort de Verges o el Aplec del Cargol de Lleida.
En el encuentro se hablará también del proyecto de recuperación de la Àliga de Cervera. Tras el estudio ampliamente documentado realizado por el investigador Jordi Soldevila que ha impulsado el Museo Comarcal de la ciudad, dentro de los actos de su 50 aniversario, un grupo de vecinos está trabajando de cara a la recuperación de este elemento del bestiario festivo local, con la intención que ya este 2008 se impulse el encargo de construir una reproducción del Àliga, de la que sólo queda constancia en la numerosa documentación hallada.
Por otra parte, hace falta añadir que la concejalía de Cultura ha cerrado ya el programa de la décima edición del Cicle de Teatre, que se iniciará el 20 de enero. Está previsto que la próxima semana se den a conocer públicamente las obras que conformarán el cartel de este 2008.
Cervera solicita que el Santíssim Misteri sea considerado Festa d’Interès Nacional
Cervera - Ton Granell 2008-01-04
La Paeria de Cervera ha solicitado la declaración como Festa Tradicional d’Interès Nacional la festividad del Santíssim Misteri, que la ciudad celebra cada 6 de febrero. Con este objetivo, el próximo martes el alcalde Joan Valldaura, y el concejal de Cultura, Juli Lago, tienen previsto reunirse con el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat, Ramon Fontdevila, para tratar este reconocimiento, el cual permitiría “dar estabilidad monetaria a la fiesta, ya que sería incluida en la planificación presupuestaria anual del Centre de Cultura Popular”, según el concejal Lago. La reunión fue solicitada por el director de los servicios territoriales de Cultura en Lleida, Ferran Rella, quien también estará presente en esta reunión en Barcelona.
El Catálogo del Patrimonio Festivo de la Generalitat reserva la denominación de Festa Tradicional d’Interés Nacional a las celebraciones recuperadas, reconstruidas o de nueva creación, siempre a partir de unos antecedentes transmitidos de generación en generación y con una trayectoria mínima de 25 años de celebraciones ininterrumpidas, que hayan logrado carácter identitario en las comunidades que sustentan las fiestas y que tengan una proyección nacional. Entre las fiestas ya así consideradas constan celebraciones tan diversas como la Patum de Berga, la Dansa de la Mort de Verges o el Aplec del Cargol de Lleida.
En el encuentro se hablará también del proyecto de recuperación de la Àliga de Cervera. Tras el estudio ampliamente documentado realizado por el investigador Jordi Soldevila que ha impulsado el Museo Comarcal de la ciudad, dentro de los actos de su 50 aniversario, un grupo de vecinos está trabajando de cara a la recuperación de este elemento del bestiario festivo local, con la intención que ya este 2008 se impulse el encargo de construir una reproducción del Àliga, de la que sólo queda constancia en la numerosa documentación hallada.
Por otra parte, hace falta añadir que la concejalía de Cultura ha cerrado ya el programa de la décima edición del Cicle de Teatre, que se iniciará el 20 de enero. Está previsto que la próxima semana se den a conocer públicamente las obras que conformarán el cartel de este 2008.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)