Carta als amics de la Galeria La Cerverina D’art

CERVERA, MARÇ DE 2006.

Benvolguts amics,

Fa ja deu anys, que són deu temporades rodones com pomes d’un pomer, que la Cerverina va obrir les seves portes al carrer Major de Cervera. Ahir com avui molta gent ens i es pregunta del per què una galeria al bell mig de la Segarra i molta gent de Cervera ens deia per què al carrer Major, tan abandonat, tan ple de pedrots i guixots.
Doncs la resposta és a la pregunta pels pedrots i guixots. Les pedres són els sediments del pas del temps, les que configuren a Cervera com a ciutat inversemblant i única. I són els pedrots i guixots aquells que converteixen al carrer Major en un carrer entranyable i inolvidable.
La Cerverina d’Art va ser i segueix sent una aposta per la ciutat de Cervera i pel carrer Major i durant aquests deu anys hem procurat oferir un comerç de qualitat i hem portat artistes del major nivell possible per a donar a la ciutadania una mostra de l’art actual.
Ara ens hem assabentat que el carrer Major es modificarà i es farà de vianants. La iniciativa de fer-lo de vianants nosaltres la venim demanant des de l’apertura de la galeria, perque pensem que és vital pel desenvolupament del carrer com a via de passeig i trobada de ciutat vella. La nostra preocupació vé arràn de la possibilitat que es treguin les llambordes de la calçada. El carrer Major té la seva singularitat en la forma com s’ha anat configurant al llarg del temps i la manera com han interpretat l’edilícia el seus ciutadans.
Des dels voltants de l’any mil es ténen notícies de la ciutat (1026), i des d’aquestes dates que la ciutat s’ha anat construint. Pensem-hi un moment. Què us semblaria si agaféssim una obra del Giotto (Bondone, 1267-Florencia,1337) i la donéssim a un artista actual per la seva transformació? La ciutat en aquestes dates ja tenia dos segles. O un Greco ( Doménikos Theotokópoulos;Creta,1541-Toledo,1614), la ciutat tenia mig mil·leni. O Las Meninas de Velázquez (Diego Rodríguez de Silva Velázquez; Sevilla, 1599- Madrid, 1660) o si deixem que un artista millori un Goya (Francisco José de Goya y Lucientes; Fuendetodos,1746 - Burdeos, 1828) la ciutat s’apropava als mil anys d’historia. O si ens apropem més i posem en mans d’un pintor un Sorolla per a ser reinterpretat (Joaquín Sorolla; València,1863 - Cercedilla,1923). Doncs així es va fer amb la Plaça Major i es prova de fer amb el carrer Major, donar una obra antiga a un arquitecte perque la millori i la reinterpreti per al seu lluïment personal.
Cervera és una ciutat vella i bella. La idea de fer i obrir una gran plaça davant d’un edifici important és antiga. Les ciutats italianes la van practicar des de fa temps. Però la reinterpretació que va fer l’arquitecte és dolenta i no es correspon amb el concepte de ciutat damunt la qual estava treballant. Una ciutat històrica demana un tractament curós i humil, una restauració pensant en la conservació del patrimoni per deixar-lo als nostres descendents i no reinterpretacions i recerca de lluïment creatiu, per això estan les árees noves i eixamples de la ciutat.
Sota aquestes premises nosaltres demanem i així ho fem públic:

Que el carrer Major es faci de vianants.
Que es restauri i conservi.
Que es mantingui en les mateixes condicions actuals. Amb la calçada de llambordes i amb les voreres amb rajoles hidràuliques Flor (Prod. Escofet, 1916) perque són part del patrimoni edilici de la ciutat.
Que es prenin les degudes mesures per a permetre aquestes noves funcions del carrer. Que es posin pilons retràctils per a facilitar el pas als veïns que tinguin garatges o necessitats puntuals per arribar a les seves llars i a la circulació de vehicles de servei.

Intervenir en una ciutat històrica és el mateix que tallar un arbre. Quan es decideix tallar un arbre anyenc s’ha de valorar que amb l’arbre s’està tallant temps, el temps que ha trigat l’arbre en crèixer. Un arbre de més de cinquanta o cent anys no el tornarem a veure ni nosaltres ni vostès. El mateix passa quan s’intervé en una ciutat històrica, estem treballant amb el temps que en aquest cas és, a més a més, Història.

Salutacions,

Santiago Serrano Maya.
Pilar Porredon i Capdevila.
Oriol Luis Serrano.
Queralt Antu Serrano.

* La plaça Major de Cervera va ser reformada per l’arquitecte Sr. Josep Puig i Torné. La reforma va portar una resposta ciutadana sota el nom: La plaça no m’agrada.