Llambordes cerverines - Publicat a Segarra Actualitat, Núm.110, gener de 2006.

Al conèixer i relacionar-nos amb diferents cultures hem après que hi ha quelcom que ens apropa –com ara les eines del camp i de la fusteria, de la construcció i de la cuina i l’art– i quelcom que ens identifica, ens caracteritza. Aquests elements que ens identifiquen erigeixen no només la identitat de pertanyença sinó que normalment també expliquen un modus vivendi que, en tantes ocasions, ja ha iniciat el dolorós periple cap al desús però que els individus del país, de la regió, de la ciutat o de la vila cuiden i mimen doncs explica una part de la seva història.

Cervera va nèixer al Coll de les Sabines, amb un urbanisme i unes característiques molt concretes pel que fà a l’edificació i a la pavimentació, així com també en pràctiques d’ús quotidià, com el campaner. Aquesta petita ciutat segarrenca atesora, i aquest no és cap secret, murs i parets plenes d’història. Una història que no es pot oblidar sinó que necessita ésser recordada. L’esforç que ha fet la Paeria per recuperar les muralles és elogiable. D’altra banda l’evolució al llarg de la història d’una ciutat no es pot negar i l’urbanisme d’aquesta es modifica en els seus nous traçats, però sense deixar d’entendre que és filla d’una història, la seva i la dels seus ciutadans. Cervera va oblidar les seves muralles i aquestes van anar caient –es poden anar fent totes les lectures simbòliques que es desitgin– i va créixer cap a un cantó on no s’havia previst en origen. Per recordar-nos el passat, s’ha reedificat el bell traçat de les muralles i avui és un goig poder passejar-hi. Gràcies a en Marino i al grup de campaners també podem sentir el repic de les campanes, que qualque volta a l’any fà emanar unes tímides llàgrimes a certs veïns i parents. Si bé és cert que la Plaça Major va patir les conseqüències del progrés, els seus porxos mantenen, amb el seu peculiar equilibri bona part de la instantània que tots tenim de la nostra ciutat quan som fora, així com el camí que serpenteja sobre les llambordes pulides del carrer Major, que a mitja tarda reben la llum del sol d’entre les cases. Quan veig tot plegat recordo Cervera.

He tingut la oportunitat de passejar pel nord i centre d’Itàlia. Allí ciutats com Ferrara, Ravenna, Siena i Bologna ténen les seves llambordes, formant una estora que no fà sinó acumular història i admiració –els centres històrics de totes aquestes ciutats són patrimoni mundial de la Humanitat–. Però les llambordes de Cervera són diferents, són més amples, són més planes, estàn més ben pulides. Les llambordes del carrer Major ens caracteritzen, són úniques i les hem de mimar i cuidar doncs formen part de la història de la nostra ciutat.

Publicat a Segarra Actualitat, Núm.110, gener de 2006.
Text i fotografia: Oriol Luis Serrano