domingo, mayo 03, 2009
jueves, abril 16, 2009
La Colegiata de Santa Maria de Cervera recupera sus matracas por Semana Santa
http://www.adn.es/local/lleida/20090411/NWS-0358-Colegiata-Cervera-Semana-Maria-Santa.html
La Colegiata de Santa Maria de Cervera recupera sus matracas por Semana Santa
EFE Cervera (Lleida) 11 Abr.
La Colegiata de Santa Maria de Cervera ha recupera sus matracas por Semana Santa, unas campanas de madera únicas en Cataluña, coincidiendo con las celebraciones religiosas de estos días de la Semana Santa.
Ayer Viernes Santo y en la noche de esta sábado de la Vigilia Pascual, en el campanario de la Colegiata de Santa María de Cervera suenan por vez primera las restauradas matracas, un elemento original de madera que se ha recuperado en este año 2009 en la capital de la Segarra leridana.
Estas matracas están compuestas por una gran caja de resonancia de forma octogonal y construida de madera, la cual es golpeada por unos pequeños martillos o mazos también de madera situados en el exterior para que suenen mejor.
Esta matraca produce un sonido especial potente si bien menos brillante que el metálico de las campanas que " es como una señal de la austeridad en estas fechas de luto para la Iglesia ", señala Xavier Joan, que es el campanero mayor de la Parroquial de Cervera.
En el proyecto de su recuperación la Pahería de Cervera ha aportado la cifra de un millar de euros, para que estas peculiar percusión vuelva a sonar desde el campanario.
El trabajo de recuperación de estas matracas se han realizado bajo la dirección de los arquitectos Manuel Vilarrubies y Galdrich Santana.
Según ha explicado a Efe, Carmen Bergés, directora del Museu Comarcal de Cervera " estas matracas han sido reconstruidas a imagen y semejanza de las primitivas con ocasión de haber sido desmontadas el año pasado con motivo de la restauración del campanario ".
Las fuentes documentales recogen que su primitiva colocación es originaria de la época medieval, en el año 1471, y sólo se hacían sonar en estos Días Santos como señal distintiva especial de la Semana Santa en cuyas fechas no pueden sonar las campanas .
Las matracas antiguas originales el siglo XV , del que ahora se ha hecho su reproducción, podrán visitarse en las dependencias del citado museo donde han quedado depositadas para su exposición permanente al público.
Por otra parte, algunos de estos singulares ejemplares todavía subsisten si bien en estado deteriorado, como en el templo de San Pablo de Zaragoza y en la Catedral de Roda de Isábena.
La Colegiata de Santa Maria de Cervera recupera sus matracas por Semana Santa
EFE Cervera (Lleida) 11 Abr.
La Colegiata de Santa Maria de Cervera ha recupera sus matracas por Semana Santa, unas campanas de madera únicas en Cataluña, coincidiendo con las celebraciones religiosas de estos días de la Semana Santa.
Ayer Viernes Santo y en la noche de esta sábado de la Vigilia Pascual, en el campanario de la Colegiata de Santa María de Cervera suenan por vez primera las restauradas matracas, un elemento original de madera que se ha recuperado en este año 2009 en la capital de la Segarra leridana.
Estas matracas están compuestas por una gran caja de resonancia de forma octogonal y construida de madera, la cual es golpeada por unos pequeños martillos o mazos también de madera situados en el exterior para que suenen mejor.
Esta matraca produce un sonido especial potente si bien menos brillante que el metálico de las campanas que " es como una señal de la austeridad en estas fechas de luto para la Iglesia ", señala Xavier Joan, que es el campanero mayor de la Parroquial de Cervera.
En el proyecto de su recuperación la Pahería de Cervera ha aportado la cifra de un millar de euros, para que estas peculiar percusión vuelva a sonar desde el campanario.
El trabajo de recuperación de estas matracas se han realizado bajo la dirección de los arquitectos Manuel Vilarrubies y Galdrich Santana.
Según ha explicado a Efe, Carmen Bergés, directora del Museu Comarcal de Cervera " estas matracas han sido reconstruidas a imagen y semejanza de las primitivas con ocasión de haber sido desmontadas el año pasado con motivo de la restauración del campanario ".
Las fuentes documentales recogen que su primitiva colocación es originaria de la época medieval, en el año 1471, y sólo se hacían sonar en estos Días Santos como señal distintiva especial de la Semana Santa en cuyas fechas no pueden sonar las campanas .
Las matracas antiguas originales el siglo XV , del que ahora se ha hecho su reproducción, podrán visitarse en las dependencias del citado museo donde han quedado depositadas para su exposición permanente al público.
Por otra parte, algunos de estos singulares ejemplares todavía subsisten si bien en estado deteriorado, como en el templo de San Pablo de Zaragoza y en la Catedral de Roda de Isábena.
sábado, diciembre 06, 2008
Cervera recupera un ‘toc’ de campanas para alejar a las tormentas
http://www.lamanyana.es/
Lleida - Redacción 2008-12-06
Los Campaners de Cervera recuperaron el Toc del Temps, con el que antiguamente, sobre todo en verano, se intentaban romper las tormentas que se acercaban para impedir así que el granizo perjudicara la cosecha.
Por este motivo, este era un toque de los más largos, que podía durar una hora e incluso más, en función de como iba evolucionando la tormenta, según ha explicado el portavoz del grupo, Xavier Joan, quien cree que este, junto con el Toque de Fiesta, “son los más importantes”.
Aparte de en estos casos, el Toque del Tiempo era interpretado también el día 4 de diciembre, coincidiendo con la festividad de Santa Bàrbara, patrona de los campaneros. Por este motivo, este jueves, los Campaners de Cervera llevaron a cabo este toque durante media hora desde Santa Maria.
Xavier Joan explicó que la recuperación del Toc del Temps ha podido llevarse a cabo de un escrito que publicó hace tiempo Xavier Porredon en la revista Segarra y a la grabación que, hacia mediados de los años 80, fue editada en formato de casette con todos los toques de las campanas de Cervera, y que la intención del grupo es evitar que se pierda, dada su antigüedad. Según explica, el antiguo Campaner, Jaume Fort, “cuando nos lo quería enseñar, ya no se acordaba demasiado”.
Lleida - Redacción 2008-12-06
Los Campaners de Cervera recuperaron el Toc del Temps, con el que antiguamente, sobre todo en verano, se intentaban romper las tormentas que se acercaban para impedir así que el granizo perjudicara la cosecha.
Por este motivo, este era un toque de los más largos, que podía durar una hora e incluso más, en función de como iba evolucionando la tormenta, según ha explicado el portavoz del grupo, Xavier Joan, quien cree que este, junto con el Toque de Fiesta, “son los más importantes”.
Aparte de en estos casos, el Toque del Tiempo era interpretado también el día 4 de diciembre, coincidiendo con la festividad de Santa Bàrbara, patrona de los campaneros. Por este motivo, este jueves, los Campaners de Cervera llevaron a cabo este toque durante media hora desde Santa Maria.
Xavier Joan explicó que la recuperación del Toc del Temps ha podido llevarse a cabo de un escrito que publicó hace tiempo Xavier Porredon en la revista Segarra y a la grabación que, hacia mediados de los años 80, fue editada en formato de casette con todos los toques de las campanas de Cervera, y que la intención del grupo es evitar que se pierda, dada su antigüedad. Según explica, el antiguo Campaner, Jaume Fort, “cuando nos lo quería enseñar, ya no se acordaba demasiado”.
lunes, noviembre 24, 2008
Homenatge a Pere Casaldàliga a Cervera.
Pilar Porredon a l'exposició d'homenatge a Pere Casaldàliga.
martes, julio 22, 2008
El proper 4 d'agost quedarà definitivament regulat el trànsit al carrer Major de Cervera.
Article publicat a La Veu de La Segarra, 18 de juliol de 2008.
lunes, julio 14, 2008
Finalitza la restauració de la façana i el rellotge del campanar.
Article publicat a La Paeria: Revista municipal, juny 2008.
La Generalitat prepara un estudi sobre els equipaments culturals de Cervera.
La veu de la Segarra, 20 de juny de 2008.
miércoles, abril 02, 2008
domingo, febrero 17, 2008
Cervera recupera la processó del Puro desaparecida tras el inicio de la Guerra Civil
http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=26842345
La desfilada es va prohibir després de la guerra civil
16-02-08 19:17 - ACN
Prop de 200 veïns de Cervera han recorregut aquesta tarda els tres quilòmetres que hi ha des de la Paeria al cementiri per recuperar, 72 anys després, la Processó del Puro. Un itinerari que passa també pels carrers de Cervera que van prendre nom per la batalla que va lliurar la ciutat en 1875. Són els carrers Combat i Victòria, i els carrers Burgos i Sòria, que també van prendre nom pels batallons que allí van actuar. Encara avui són constatables alguns vestigis d'aquella batalla a les parets d'algunes cases. La Processó del Puro es va prohibir després de la guerra civil, i ara es recupera com un espai de recuperació de la memòria i com trobada de les entitats locals de Cervera.
A les tres en punt de la tarda, els Campaners de Cervera han tocat a Somaten, institució policial catalana eliminada en 1714 per Felip V. Segons el Campaner, Josep Mas, es tracta d'un toc amb tres campanes "Seny Major, Nova i Tibau". Després, amb les mateixes campanes han tocat 48 tocs, que són el nombre víctimes que va saldar aquella batalla. L'actor Jaume Carbonell, ha situat els participants en la celebració i posteriorment, el Centre Municipal de Cultura i el Casal de Cervera han repartit 100 puros de regalèssia i 100 tabac entre els assistents. Després del recorregut, a l'arribada al cementiri, la historiadora Blanca Cuñé, ha penjat un llaç a la porta i una llegenda que recorda el suport dels col•lectius associatius per recuperar la tradició.
La Processó del Puro tenia aquest nom perquè es tractava d'una processó laica, en la qual, a diferència de les religioses, els homes no s'estaven de dur un puro encès. La gesta es feia per a commemorar la defensa de la ciutat del 16 de febrer de 1875 després de l'atac dels Carlins.
La desfilada es va prohibir després de la guerra civil
16-02-08 19:17 - ACN
Prop de 200 veïns de Cervera han recorregut aquesta tarda els tres quilòmetres que hi ha des de la Paeria al cementiri per recuperar, 72 anys després, la Processó del Puro. Un itinerari que passa també pels carrers de Cervera que van prendre nom per la batalla que va lliurar la ciutat en 1875. Són els carrers Combat i Victòria, i els carrers Burgos i Sòria, que també van prendre nom pels batallons que allí van actuar. Encara avui són constatables alguns vestigis d'aquella batalla a les parets d'algunes cases. La Processó del Puro es va prohibir després de la guerra civil, i ara es recupera com un espai de recuperació de la memòria i com trobada de les entitats locals de Cervera.
A les tres en punt de la tarda, els Campaners de Cervera han tocat a Somaten, institució policial catalana eliminada en 1714 per Felip V. Segons el Campaner, Josep Mas, es tracta d'un toc amb tres campanes "Seny Major, Nova i Tibau". Després, amb les mateixes campanes han tocat 48 tocs, que són el nombre víctimes que va saldar aquella batalla. L'actor Jaume Carbonell, ha situat els participants en la celebració i posteriorment, el Centre Municipal de Cultura i el Casal de Cervera han repartit 100 puros de regalèssia i 100 tabac entre els assistents. Després del recorregut, a l'arribada al cementiri, la historiadora Blanca Cuñé, ha penjat un llaç a la porta i una llegenda que recorda el suport dels col•lectius associatius per recuperar la tradició.
La Processó del Puro tenia aquest nom perquè es tractava d'una processó laica, en la qual, a diferència de les religioses, els homes no s'estaven de dur un puro encès. La gesta es feia per a commemorar la defensa de la ciutat del 16 de febrer de 1875 després de l'atac dels Carlins.
Cervera recupera la Processó del Puro desaparecida tras el inicio de la Guerra Civil
http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=79738&seccio=Comarcas&fecha=2008-02-17&sortida=03:00:00
Cervera - Rosa Vilaró 2008-02-17
Alrededor de un centenar de personas se congregaron ayer en la plaza Major de Cervera para participar en la recuperación de la Processó del Puro, una procesión laica que a principios del siglo XX se celebraba en la ciudad cada 16 de febrero, hasta el año 1936, para conmemorar la victoria de la ciudad sobre los carlistas en el asalto que éstos lanzaron sobre la capital de la Segarra aquel mismo día del año 1875.
La conmemoración de las primeras décadas del pasado siglo, con claras connotaciones laicas, izquierdistas y republicanas, empezaba a las 5 menos cuarto de la madrugada, hora en que las tropas carlistas iniciaron el ataque a la ciudad de Cervera, y continuaba a primera hora de la tarde con la citada procesión, que salía a las 3 en punto desde el Ayuntamiento, tal como se hizo también ayer, y marchaba hasta el cementerio, donde se rendía homenaje a las víctimas de ambos bandos de aquella contienda.
Loss participantes en la Processó del Puro querían conservar la solemnidad de cualquier procesión, pero a la vez dejar claro su espíritu laico, por lo que la mayoría de marchantes, sólo hombres, ya que no estaba admitida la presencia de mujeres, caminaban con un puro encendido precisamente para diferenciarse claramente de las procesiones religiosas.
El año 1936 fue el último año en que se celebró de forma oficial la Processó del Puro, y posteriormente incluso fue derribado el monumento conmemorativo que existía en el cementerio. Según explicaron los convocantes del acto, que fueron el Centre Municipal de Cultura y el Casal de Cervera, después de 72 años sin convocarse, hoy en día el único sentido que puede tener la procesión es el de “mantener la memoria histórica de una fiesta local”, aunque no descartan que en un futuro pueda promoverse como “un paseo de las entidades y grupos locales, un espacio para la tertulia, o quizás también un espacio de reivindicación unitario”.
De hecho, en el manifiesto que ayer se leyó a las puertas del cementerio, y en el pequeño escrito que se colgó en su puerta, adornado con un gran lazo blanco, las únicas reivindicaciones que se realizaron hicieron referencia a conceptos como el voluntarismo, el altruismo o la cultura.
Por otra parte, hay que decir que la Processó del Puro se adaptó a los tiempos actuales, ya que no sólo se repartieron puros y caliqueños entre los asistentes, entre los que también hubo numerosas mujeres, sino que también se repartió regaliz, para los no fumadores.
La marcha salió a las tres de la tarde de delante de la Paeria y, después de recorrer de manera distendida las calles Major, Santa Anna, Combat, Victòria y la avenida Agramunt, en apenas media hora se llegó a la puerta del cementerio, lugar donde se leyó un manifiesto básicamente informativo sobre la misma procesión y sobre la contienda bélica de finales del siglo XIX.
A las tres de la tarde, toque a Somaten
Concretamente, a las tres en punto de la tarde, los Campaneros de Cervera tocaron a Somaten, institución policial catalana eliminada en 1714 por Felip V. Según el Campanero, Josep Mas, se trata de un toque con tres campanas Seny Major, Nova y Tibau. Después, con las mismas campanas tocaron 48 toques, que fueron el número víctimas con los que se saldó aquella batalla.
El actor Jaume Carbonell, situó a los participantes en la celebración y posteriormente, el Centre Municipal de Cultura y el Casal de Cervera, repartieron 100 puros de regaliz y 100 de tabaco entre los asistentes.
Después del recorrido por las calles de Cervera, a la llegada al cementerio, la historiadora Blanca Cuñé colgó un lazo en la puerta y una leyenda que recuerda el apoyo de los colectivos asociativos para recuperar la tradición.
Cervera - Rosa Vilaró 2008-02-17
Alrededor de un centenar de personas se congregaron ayer en la plaza Major de Cervera para participar en la recuperación de la Processó del Puro, una procesión laica que a principios del siglo XX se celebraba en la ciudad cada 16 de febrero, hasta el año 1936, para conmemorar la victoria de la ciudad sobre los carlistas en el asalto que éstos lanzaron sobre la capital de la Segarra aquel mismo día del año 1875.
La conmemoración de las primeras décadas del pasado siglo, con claras connotaciones laicas, izquierdistas y republicanas, empezaba a las 5 menos cuarto de la madrugada, hora en que las tropas carlistas iniciaron el ataque a la ciudad de Cervera, y continuaba a primera hora de la tarde con la citada procesión, que salía a las 3 en punto desde el Ayuntamiento, tal como se hizo también ayer, y marchaba hasta el cementerio, donde se rendía homenaje a las víctimas de ambos bandos de aquella contienda.
Loss participantes en la Processó del Puro querían conservar la solemnidad de cualquier procesión, pero a la vez dejar claro su espíritu laico, por lo que la mayoría de marchantes, sólo hombres, ya que no estaba admitida la presencia de mujeres, caminaban con un puro encendido precisamente para diferenciarse claramente de las procesiones religiosas.
El año 1936 fue el último año en que se celebró de forma oficial la Processó del Puro, y posteriormente incluso fue derribado el monumento conmemorativo que existía en el cementerio. Según explicaron los convocantes del acto, que fueron el Centre Municipal de Cultura y el Casal de Cervera, después de 72 años sin convocarse, hoy en día el único sentido que puede tener la procesión es el de “mantener la memoria histórica de una fiesta local”, aunque no descartan que en un futuro pueda promoverse como “un paseo de las entidades y grupos locales, un espacio para la tertulia, o quizás también un espacio de reivindicación unitario”.
De hecho, en el manifiesto que ayer se leyó a las puertas del cementerio, y en el pequeño escrito que se colgó en su puerta, adornado con un gran lazo blanco, las únicas reivindicaciones que se realizaron hicieron referencia a conceptos como el voluntarismo, el altruismo o la cultura.
Por otra parte, hay que decir que la Processó del Puro se adaptó a los tiempos actuales, ya que no sólo se repartieron puros y caliqueños entre los asistentes, entre los que también hubo numerosas mujeres, sino que también se repartió regaliz, para los no fumadores.
La marcha salió a las tres de la tarde de delante de la Paeria y, después de recorrer de manera distendida las calles Major, Santa Anna, Combat, Victòria y la avenida Agramunt, en apenas media hora se llegó a la puerta del cementerio, lugar donde se leyó un manifiesto básicamente informativo sobre la misma procesión y sobre la contienda bélica de finales del siglo XIX.
A las tres de la tarde, toque a Somaten
Concretamente, a las tres en punto de la tarde, los Campaneros de Cervera tocaron a Somaten, institución policial catalana eliminada en 1714 por Felip V. Según el Campanero, Josep Mas, se trata de un toque con tres campanas Seny Major, Nova y Tibau. Después, con las mismas campanas tocaron 48 toques, que fueron el número víctimas con los que se saldó aquella batalla.
El actor Jaume Carbonell, situó a los participantes en la celebración y posteriormente, el Centre Municipal de Cultura y el Casal de Cervera, repartieron 100 puros de regaliz y 100 de tabaco entre los asistentes.
Después del recorrido por las calles de Cervera, a la llegada al cementerio, la historiadora Blanca Cuñé colgó un lazo en la puerta y una leyenda que recuerda el apoyo de los colectivos asociativos para recuperar la tradición.
lunes, febrero 11, 2008
Cervera reestrena campanar i posa punt i final a una dècada d'obres a la col·legiata gòtica de Santa Maria
http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=26842345
Diari Segre
Els treballs han descobert els colors originals del rellotge
10-02-08 18:40 - Xavier Santesmasses
El vel d'estructures metàl·liques i bastides que, durant tot un any, han cobert el campanar de Cervera amb l'objectiu de reparar la pedra i recuperar les arcades i finestrals gòtic s'ha retirat aquesta setmana passada, coincidint amb la celebració dels Completes. A falta d'uns acabats interiors, l'obra posa punt final a deu anys de recuperació de la seu catedralícia. Aquest últim treball, a més, s'ha vist premiat amb la descoberta, sota les múltiples capes de pintura del rellotge, dels colors originals amb els quals va ser dissenyat. Es tracta d'un fons de color coure i adornaments blaus.
Segons el medievalista de Guissona, Pere Verdés, l'encarregat de dissenyar i aixecar el campanar va ser Pere Vallebrera, ho va fer en 6 anys a partir de 1420. Segons l'historiador Agustí Duran Sanpere el seu sistema constructiu és molt semblant al de Seu de Lleida i el del Miquelet de València. És una estructura de planta octogonal i disposa 174 esglaons d'una estreta escala de caragol que contrasta amb el grossor de la torre. El seu cost va ser de 4.500 florins "de bon or d'Aragó". Segons un document publicat en 1986 per un col·lectiu d'estudiosos de la capital de la Segarra, ja llavors es va instal·lar el primer rellotge mecànic, fins a aquell moment "un home tocava manualment cadascuna de les 24 hores guiat per un rellotge de sorra". Els treballs van culminar amb la instal·lació de les actuals campanes fabricades entre 1423-1433 per Mateu de l'Om i Pere Font i les vidrieres facturades entre 1413 i 1426 per l'artista francès Coli de Maraia.
El projecte de recuperació de Santa Maria del Coll de les Savines va començar fa una dècada i en la seva execució s'ha invertit més de dos milions d'euros. L'última fase, el campanar, que corona el projecte, ha comptat amb un pressupost de 240.000 euros.
Diari Segre
Els treballs han descobert els colors originals del rellotge
10-02-08 18:40 - Xavier Santesmasses
El vel d'estructures metàl·liques i bastides que, durant tot un any, han cobert el campanar de Cervera amb l'objectiu de reparar la pedra i recuperar les arcades i finestrals gòtic s'ha retirat aquesta setmana passada, coincidint amb la celebració dels Completes. A falta d'uns acabats interiors, l'obra posa punt final a deu anys de recuperació de la seu catedralícia. Aquest últim treball, a més, s'ha vist premiat amb la descoberta, sota les múltiples capes de pintura del rellotge, dels colors originals amb els quals va ser dissenyat. Es tracta d'un fons de color coure i adornaments blaus.
Segons el medievalista de Guissona, Pere Verdés, l'encarregat de dissenyar i aixecar el campanar va ser Pere Vallebrera, ho va fer en 6 anys a partir de 1420. Segons l'historiador Agustí Duran Sanpere el seu sistema constructiu és molt semblant al de Seu de Lleida i el del Miquelet de València. És una estructura de planta octogonal i disposa 174 esglaons d'una estreta escala de caragol que contrasta amb el grossor de la torre. El seu cost va ser de 4.500 florins "de bon or d'Aragó". Segons un document publicat en 1986 per un col·lectiu d'estudiosos de la capital de la Segarra, ja llavors es va instal·lar el primer rellotge mecànic, fins a aquell moment "un home tocava manualment cadascuna de les 24 hores guiat per un rellotge de sorra". Els treballs van culminar amb la instal·lació de les actuals campanes fabricades entre 1423-1433 per Mateu de l'Om i Pere Font i les vidrieres facturades entre 1413 i 1426 per l'artista francès Coli de Maraia.
El projecte de recuperació de Santa Maria del Coll de les Savines va començar fa una dècada i en la seva execució s'ha invertit més de dos milions d'euros. L'última fase, el campanar, que corona el projecte, ha comptat amb un pressupost de 240.000 euros.
domingo, enero 20, 2008
Nus i nusos en imatges
http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=78889&seccio=ateneu&fecha=2008-01-20&sortida=00:00:01
Lleida - F.G. 2008-01-20
El Diccionari de Símbols associa la corda amb la vida i el nus amb l’experiència. Com si d’una corda es tractés, Joan Porredon afegeix a aquests elements els cossos nus de 30 models de diferents edats plantejant una simbiosi entre la simbologia de la vida i l’experiència i la pròpia realitat dels models i les persones fotografiades. Tot plegat dóna de si Nusnu, un projecte expositiu inaugurat a la Cerverina d’Art que ara es pot veure al Centre de Cultures Transfronterer del Campus de Cappont.
Per Joan Porredon la corda –símbol de la vida– és una bona metàfora per confrontar-la amb el nus, que representa les experiències vitals, unes experiències que, com la literatura, projecta realitats viscudes, desitjades, positives i també negatives. A tot això, el fotògraf de Cervera –que treballa en el món de la imatge com a càmara de TV3– hi suma els cossos nus. Són cossos de 30 models que, prèviament, han tingut una llarga entrevista amb l’autor. Potser la paraula exacta seria una conversa. Amb les definicions que cada model feia de si mateix, Joan Porredon construeix la biografia de cada fotografia, una biografia en imatges que retrata la forma de ser dels models o alguna experiència o característica de la seva vida.
Nusnu, però, no és un projecte tancat. Més aviat al contrari. Després de Cervera, Terrassa i Lleida, l’autor es proposa portar l’exposició a altres ciutats catalanes. Si ara ja compta amb una trentena de fotografies, Joan Porredon explica que ja té en ment altres imatges. De fet, l’autor planteja Nusnu com un projecte obert on tothom hi té cabuda. I és que Joan Porredon té la intenció d’editar un llibre amb aquest projecte expositiu on comparteix aspectes de la vida i de la personalitat –a més de les hores de sesions fotogràfiques– amb els models que volen participar en el seu projecte artístic.
En l’exposició de Joan Porredon les cordes –i en extensió, els nusos– es combinen amb els cossos nus dels i les models. Algunes cordes –o alguns nusos– apareixen en forma de flor, com si d’un camp es tractés; altres són el llit on reposa el cos despullat d’una model. En altres casos, el nus surt, a mode de cordó umbilical, del cos de la model embarassada, mentre que la corda convertida en la metàfora del cos en extensió o com a símbol del caminant protagonitza altres fotografies. D’alguna manera, segons diu l’autor, “la nuesa i els nusos ens igualen”. Aquesta és la màxima sobre la que pivota tota l’exposició, en una amalgama d’imatges molt plàstiques on cada fotografia és la metàfora d’alguna experiència o un desig vital.
Pel que fa a l’autor, Joan Porredon, es dedica professionalment al món de la imatge. Actualment treballa com a càmara en diversos dramàtics de TV3. Un dels darrers projectes en el que ha participat és la gravació de Porca misèria, la sèrie dirigida i protagonitzada per Joel Joan que ha estat durant quatre temporades en antena.
Lleida - F.G. 2008-01-20
El Diccionari de Símbols associa la corda amb la vida i el nus amb l’experiència. Com si d’una corda es tractés, Joan Porredon afegeix a aquests elements els cossos nus de 30 models de diferents edats plantejant una simbiosi entre la simbologia de la vida i l’experiència i la pròpia realitat dels models i les persones fotografiades. Tot plegat dóna de si Nusnu, un projecte expositiu inaugurat a la Cerverina d’Art que ara es pot veure al Centre de Cultures Transfronterer del Campus de Cappont.
Per Joan Porredon la corda –símbol de la vida– és una bona metàfora per confrontar-la amb el nus, que representa les experiències vitals, unes experiències que, com la literatura, projecta realitats viscudes, desitjades, positives i també negatives. A tot això, el fotògraf de Cervera –que treballa en el món de la imatge com a càmara de TV3– hi suma els cossos nus. Són cossos de 30 models que, prèviament, han tingut una llarga entrevista amb l’autor. Potser la paraula exacta seria una conversa. Amb les definicions que cada model feia de si mateix, Joan Porredon construeix la biografia de cada fotografia, una biografia en imatges que retrata la forma de ser dels models o alguna experiència o característica de la seva vida.
Nusnu, però, no és un projecte tancat. Més aviat al contrari. Després de Cervera, Terrassa i Lleida, l’autor es proposa portar l’exposició a altres ciutats catalanes. Si ara ja compta amb una trentena de fotografies, Joan Porredon explica que ja té en ment altres imatges. De fet, l’autor planteja Nusnu com un projecte obert on tothom hi té cabuda. I és que Joan Porredon té la intenció d’editar un llibre amb aquest projecte expositiu on comparteix aspectes de la vida i de la personalitat –a més de les hores de sesions fotogràfiques– amb els models que volen participar en el seu projecte artístic.
En l’exposició de Joan Porredon les cordes –i en extensió, els nusos– es combinen amb els cossos nus dels i les models. Algunes cordes –o alguns nusos– apareixen en forma de flor, com si d’un camp es tractés; altres són el llit on reposa el cos despullat d’una model. En altres casos, el nus surt, a mode de cordó umbilical, del cos de la model embarassada, mentre que la corda convertida en la metàfora del cos en extensió o com a símbol del caminant protagonitza altres fotografies. D’alguna manera, segons diu l’autor, “la nuesa i els nusos ens igualen”. Aquesta és la màxima sobre la que pivota tota l’exposició, en una amalgama d’imatges molt plàstiques on cada fotografia és la metàfora d’alguna experiència o un desig vital.
Pel que fa a l’autor, Joan Porredon, es dedica professionalment al món de la imatge. Actualment treballa com a càmara en diversos dramàtics de TV3. Un dels darrers projectes en el que ha participat és la gravació de Porca misèria, la sèrie dirigida i protagonitzada per Joel Joan que ha estat durant quatre temporades en antena.
martes, enero 08, 2008
Cervera solicita que el Santíssim Misteri sea considerado Festa d’Interès Nacional
http://www.lamanyana.es/
Cervera solicita que el Santíssim Misteri sea considerado Festa d’Interès Nacional
Cervera - Ton Granell 2008-01-04
La Paeria de Cervera ha solicitado la declaración como Festa Tradicional d’Interès Nacional la festividad del Santíssim Misteri, que la ciudad celebra cada 6 de febrero. Con este objetivo, el próximo martes el alcalde Joan Valldaura, y el concejal de Cultura, Juli Lago, tienen previsto reunirse con el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat, Ramon Fontdevila, para tratar este reconocimiento, el cual permitiría “dar estabilidad monetaria a la fiesta, ya que sería incluida en la planificación presupuestaria anual del Centre de Cultura Popular”, según el concejal Lago. La reunión fue solicitada por el director de los servicios territoriales de Cultura en Lleida, Ferran Rella, quien también estará presente en esta reunión en Barcelona.
El Catálogo del Patrimonio Festivo de la Generalitat reserva la denominación de Festa Tradicional d’Interés Nacional a las celebraciones recuperadas, reconstruidas o de nueva creación, siempre a partir de unos antecedentes transmitidos de generación en generación y con una trayectoria mínima de 25 años de celebraciones ininterrumpidas, que hayan logrado carácter identitario en las comunidades que sustentan las fiestas y que tengan una proyección nacional. Entre las fiestas ya así consideradas constan celebraciones tan diversas como la Patum de Berga, la Dansa de la Mort de Verges o el Aplec del Cargol de Lleida.
En el encuentro se hablará también del proyecto de recuperación de la Àliga de Cervera. Tras el estudio ampliamente documentado realizado por el investigador Jordi Soldevila que ha impulsado el Museo Comarcal de la ciudad, dentro de los actos de su 50 aniversario, un grupo de vecinos está trabajando de cara a la recuperación de este elemento del bestiario festivo local, con la intención que ya este 2008 se impulse el encargo de construir una reproducción del Àliga, de la que sólo queda constancia en la numerosa documentación hallada.
Por otra parte, hace falta añadir que la concejalía de Cultura ha cerrado ya el programa de la décima edición del Cicle de Teatre, que se iniciará el 20 de enero. Está previsto que la próxima semana se den a conocer públicamente las obras que conformarán el cartel de este 2008.
Cervera solicita que el Santíssim Misteri sea considerado Festa d’Interès Nacional
Cervera - Ton Granell 2008-01-04
La Paeria de Cervera ha solicitado la declaración como Festa Tradicional d’Interès Nacional la festividad del Santíssim Misteri, que la ciudad celebra cada 6 de febrero. Con este objetivo, el próximo martes el alcalde Joan Valldaura, y el concejal de Cultura, Juli Lago, tienen previsto reunirse con el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat, Ramon Fontdevila, para tratar este reconocimiento, el cual permitiría “dar estabilidad monetaria a la fiesta, ya que sería incluida en la planificación presupuestaria anual del Centre de Cultura Popular”, según el concejal Lago. La reunión fue solicitada por el director de los servicios territoriales de Cultura en Lleida, Ferran Rella, quien también estará presente en esta reunión en Barcelona.
El Catálogo del Patrimonio Festivo de la Generalitat reserva la denominación de Festa Tradicional d’Interés Nacional a las celebraciones recuperadas, reconstruidas o de nueva creación, siempre a partir de unos antecedentes transmitidos de generación en generación y con una trayectoria mínima de 25 años de celebraciones ininterrumpidas, que hayan logrado carácter identitario en las comunidades que sustentan las fiestas y que tengan una proyección nacional. Entre las fiestas ya así consideradas constan celebraciones tan diversas como la Patum de Berga, la Dansa de la Mort de Verges o el Aplec del Cargol de Lleida.
En el encuentro se hablará también del proyecto de recuperación de la Àliga de Cervera. Tras el estudio ampliamente documentado realizado por el investigador Jordi Soldevila que ha impulsado el Museo Comarcal de la ciudad, dentro de los actos de su 50 aniversario, un grupo de vecinos está trabajando de cara a la recuperación de este elemento del bestiario festivo local, con la intención que ya este 2008 se impulse el encargo de construir una reproducción del Àliga, de la que sólo queda constancia en la numerosa documentación hallada.
Por otra parte, hace falta añadir que la concejalía de Cultura ha cerrado ya el programa de la décima edición del Cicle de Teatre, que se iniciará el 20 de enero. Está previsto que la próxima semana se den a conocer públicamente las obras que conformarán el cartel de este 2008.
viernes, diciembre 28, 2007
lunes, diciembre 17, 2007
Cervera recupera el Mercat de Nadal després de quatre anys
http://www.diarisegre.com/sumari.html?id=88667
Més de 200 pessebres han decorat els aparadors d'alguns comerços
16-12-07 17:24 - El carrer Major de Cervera ha tornat a acollir aquest diumenge, i després de quatre anys d'absència, el Mercat de Nadal. Milers de persones han passejat entre les seixanta parades de temàtica nadalenca de la Fira. Els visitants hi han pogut trobar des de figuretes de nadal, a detalls típics d'aquestes festes i objectes artesanals. Més de 200 pessebres han decorat, a més, els aparadors de molts comerços cerverins. L'alcalde de Cervera, Joan Valldaura, ha explicat que la Paeria ha decidit tornar a posar en marxa el mercat de Nadal després de convertir el carrer Major en una via peatonal.
Més de 200 pessebres han decorat els aparadors d'alguns comerços
16-12-07 17:24 - El carrer Major de Cervera ha tornat a acollir aquest diumenge, i després de quatre anys d'absència, el Mercat de Nadal. Milers de persones han passejat entre les seixanta parades de temàtica nadalenca de la Fira. Els visitants hi han pogut trobar des de figuretes de nadal, a detalls típics d'aquestes festes i objectes artesanals. Més de 200 pessebres han decorat, a més, els aparadors de molts comerços cerverins. L'alcalde de Cervera, Joan Valldaura, ha explicat que la Paeria ha decidit tornar a posar en marxa el mercat de Nadal després de convertir el carrer Major en una via peatonal.
sábado, diciembre 15, 2007
Cervera prioriza la iglesia de Sant Domènec al pedir las ayudas del PUOSC
http://www.lamanyana.es/
Cervera - Ton Granell 2007-12-14
La transformación de la antigua iglesia de Sant Domènec en un centro cultural es la actuación prioritaria para la Paeria de Cervera, que ayer aprobó en una sesión extraordinaria de su pleno, la lista de proyectos que presentará al Pla Únic d’Obres i Serveis 2008-2012.
El hecho que en esta ocasión la planificación contemple un periodo de aplicación quinquenal, y no de 4 años como anteriormente, ha sido el motivo que “hayamos tirado muy largo”, según el Paer en Cap, Joan Valldaura, quien espera que se puedan recibir ayudas para al menos el 50% del cálculo total de las solicitudes, que se acercan a los 5 millones de euros. “Puede parecer mucho en conjunto, pero tampoco lo es tanto si lo miramos año por año”, ha manifestado Valldaura, relacionando las inversiones anuales con las previsiones del proyecto de la Llei de Barris, según las cuales el consistorio deberá costear cerca de 1,5 millones de euros por año hasta el 2010, último ejercicio contemplado en las ayudas aprobadas por el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Hace falta decir que, en relación a este proceso, la Paeria ha incluido en su solicitud para el PUOSC diversas actuaciones previstas en la Llei de Barris, como son la mencionada reconversión de Sant Domènec, en dos diferentes fases, y la adecuación de su entorno, la urbanización de la Calle Estudivell, la habilitación de espacios municipales y para las entidades en las antiguas Biblioteca y Escuela de Música de la Calle Mayor, o la construcción de un aparcamiento en superficie junto al denominado Camí dels Pagesos, con un acceso directo mediante escaleras y ascensores, a través de las murallas hacia la zona del casco antiguo.
Cervera - Ton Granell 2007-12-14
La transformación de la antigua iglesia de Sant Domènec en un centro cultural es la actuación prioritaria para la Paeria de Cervera, que ayer aprobó en una sesión extraordinaria de su pleno, la lista de proyectos que presentará al Pla Únic d’Obres i Serveis 2008-2012.
El hecho que en esta ocasión la planificación contemple un periodo de aplicación quinquenal, y no de 4 años como anteriormente, ha sido el motivo que “hayamos tirado muy largo”, según el Paer en Cap, Joan Valldaura, quien espera que se puedan recibir ayudas para al menos el 50% del cálculo total de las solicitudes, que se acercan a los 5 millones de euros. “Puede parecer mucho en conjunto, pero tampoco lo es tanto si lo miramos año por año”, ha manifestado Valldaura, relacionando las inversiones anuales con las previsiones del proyecto de la Llei de Barris, según las cuales el consistorio deberá costear cerca de 1,5 millones de euros por año hasta el 2010, último ejercicio contemplado en las ayudas aprobadas por el Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Hace falta decir que, en relación a este proceso, la Paeria ha incluido en su solicitud para el PUOSC diversas actuaciones previstas en la Llei de Barris, como son la mencionada reconversión de Sant Domènec, en dos diferentes fases, y la adecuación de su entorno, la urbanización de la Calle Estudivell, la habilitación de espacios municipales y para las entidades en las antiguas Biblioteca y Escuela de Música de la Calle Mayor, o la construcción de un aparcamiento en superficie junto al denominado Camí dels Pagesos, con un acceso directo mediante escaleras y ascensores, a través de las murallas hacia la zona del casco antiguo.
viernes, octubre 26, 2007
viernes, octubre 05, 2007
lunes, agosto 27, 2007
Vecinos de la calle Major de Cervera se niegan a pagar la reforma de la vía
Vecinos de la calle Major de Cervera se niegan a pagar la reforma de la vía Cervera - Redacción 2007-08-14
Via: La Manyana
Los vecinos de la calle Major de Cervera presentarán hoy unas 120 alegaciones (una por cada vecino) contra las obras de reforma de la calle y las contribuciones especiales que deberán abonar (un 30% del total), ya que consideran que ningún tramo de la vía está totalmente terminado y que,además, la actuación presenta graves errores y defectos. Asimsimo, los vecinos denuncian que el coste inicial de la obra (que era de 776.000 euros)se ha incrementado hasta rozar los 1,5 millones sin que se les hayan explicado las causas de este aumento.
Según explicaron fuentes de la asociación de vecinos, los residentes en esta céntrica calle de la capital de la Segarra se sienten "muy descontentos" con el resultado de las obras, motivo por el cual han decidido interponer una medida cautelar de suspensión de la ejecución del cobro.
Entre los motivos que citan para pedir la suspensión de los pagos, están la falta de recepción de la obra (la actuación no está terminada y tampoco se ha comunicado a los vecinos su finalización), los errores y defectos que presenta la actuación y el "coste excesivo" de la misma.
En este sentido, explicaron que el presupuesto que aprobó el Ayuntamiento inicialmente era de 776.000 euros. Si embargo, en el pleno del 3 de marzo de 2006, esta cifra se incrementó hasta llegar a los 818.700 euros y, actualmente, podría costar alrededor de 1,5 millones, según citan los vecinos en las alegaciones que presentarán hoy.
Por ello, se preguntan si el Ayuntamiento ha notificado a la Comisión Jurídica Asesora este aumento (la legislación urbanística obliga a hacerlo cuando la alteración suponga más de un 20% del coste inicial). Además, también critican su "total indefensión", ya que, según explicaron, la liquidación que deben pagar no especifica los criterios para su cálculo, ya que no se detalla ni los metros lineales de fachada, ni la superficie, ni el volumen edificable. Por ello, los vecinos se oponen a pagar "algo que no sabemos si está o no bien calculado".
Otro de los motivos de queja es que no se ha incluido a todos los propietarios en la relación de afectados que deben hacer frente a las contribuciones especiales, un error que puede variar considerablemente el precio a pagar por cada vecino. Por todo ello, piden que se supenda el primer pago hasta que se realice una correcta notificación y se detallen los criterios utilizados para calcular las derramas. De la misma manera, los vecinos piden a la Paeria que resuelva y conteste el recurso y advierten de que el silencio administrativo "debe ser la excepción" y no "lo regla
general, como el Ayuntamiento lo utiliza", explican en sus alegaciones.
Via: La Manyana
Los vecinos de la calle Major de Cervera presentarán hoy unas 120 alegaciones (una por cada vecino) contra las obras de reforma de la calle y las contribuciones especiales que deberán abonar (un 30% del total), ya que consideran que ningún tramo de la vía está totalmente terminado y que,además, la actuación presenta graves errores y defectos. Asimsimo, los vecinos denuncian que el coste inicial de la obra (que era de 776.000 euros)se ha incrementado hasta rozar los 1,5 millones sin que se les hayan explicado las causas de este aumento.
Según explicaron fuentes de la asociación de vecinos, los residentes en esta céntrica calle de la capital de la Segarra se sienten "muy descontentos" con el resultado de las obras, motivo por el cual han decidido interponer una medida cautelar de suspensión de la ejecución del cobro.
Entre los motivos que citan para pedir la suspensión de los pagos, están la falta de recepción de la obra (la actuación no está terminada y tampoco se ha comunicado a los vecinos su finalización), los errores y defectos que presenta la actuación y el "coste excesivo" de la misma.
En este sentido, explicaron que el presupuesto que aprobó el Ayuntamiento inicialmente era de 776.000 euros. Si embargo, en el pleno del 3 de marzo de 2006, esta cifra se incrementó hasta llegar a los 818.700 euros y, actualmente, podría costar alrededor de 1,5 millones, según citan los vecinos en las alegaciones que presentarán hoy.
Por ello, se preguntan si el Ayuntamiento ha notificado a la Comisión Jurídica Asesora este aumento (la legislación urbanística obliga a hacerlo cuando la alteración suponga más de un 20% del coste inicial). Además, también critican su "total indefensión", ya que, según explicaron, la liquidación que deben pagar no especifica los criterios para su cálculo, ya que no se detalla ni los metros lineales de fachada, ni la superficie, ni el volumen edificable. Por ello, los vecinos se oponen a pagar "algo que no sabemos si está o no bien calculado".
Otro de los motivos de queja es que no se ha incluido a todos los propietarios en la relación de afectados que deben hacer frente a las contribuciones especiales, un error que puede variar considerablemente el precio a pagar por cada vecino. Por todo ello, piden que se supenda el primer pago hasta que se realice una correcta notificación y se detallen los criterios utilizados para calcular las derramas. De la misma manera, los vecinos piden a la Paeria que resuelva y conteste el recurso y advierten de que el silencio administrativo "debe ser la excepción" y no "lo regla
general, como el Ayuntamiento lo utiliza", explican en sus alegaciones.
sábado, junio 30, 2007
jueves, junio 28, 2007
El Museu Comarcal de Cervera cumple medio siglo de vida
El Museu Comarcal de Cervera cumple medio siglo de vida
Cervera - Montse Torres 2007-06-03
El Museu Comarcal de Cervera es, sin duda, uno de los más longevos de Catalunya, ya que, a pesar de que se inauguró en 1957, ya existía en la mente de sus creadores desde principios del siglo XX. Sin embargo, el estallido de la Guerra Civil y los duros años de la posguerra frenaron el avance del proyecto y lo retardaron hasta finales de la década de los cincuenta, motivo por el cual este año celebra su primer medio siglo de vida.
De hecho, la galería cerverina empezó a tomar forma en 1957, cuando el arqueólogo e historiador local Agustí Duran i Sanpere, principal impulsor de la iniciativa, se jubiló y recuperó una idea largamente acariciada, la de crear un museo en su ciudad que, finalmente, vio la luz ese mismo año en la calle Major, por entonces una de las principales arterias de la población.
Cincuenta años después, una de las principales características de la galería es que unifica dos museos emblemáticos de la ciudad. Por un lado acoge la colección del Duran i Sanpere y, por otra, reúne los elementos y herramientas tradicionales del Museu del Blat i la Pagesia.
Así, el museo cuenta actualmente con dos sedes. La primera es la antigua casa de la familia Duran i Sanpere. En la planta baja, destinada antaño a usos agrícolas, se ha habilitado una sala de exposiciones temporales para dar a conocer las importantes colecciones que conserva el museo, y una fija, mientras que en la primera planta reproduce la vivienda de una familia burguesa del siglo XIX, conservando tanto los muebles como muchos enseres de la vida cotidiana de la época.
La otra sede es el Museu del Blat i la Pagesia, una muestra de carácter etnográfico que reproduce todos los elementos de la vida rural y de los trabajos agrícolas típicos de la Segarra.
La directora del museo, Carme Bergés, explicó que el aniversario se conmemorará con una gran variedad de actos para que todos los ciudadanos de Cervera puedan sentirse identificados con el centro, a pesar del gran esfuerzo que ello supone, ya que se ha triplicado el ritmo normal de actividades anuales.
En este sentido, añadió que algunos de estos actos se realizan de forma puntual con motivo del aniversario, pero otros nacen con la voluntad de consolidarse, aprovechando así la efeméride “como una excusa para abrir nuevas líneas de actuación” y “crear dinámicas para implicar a la ciudadanía”.
Una de estas novedades es la publicación de una monografía titulada L’Àliga de Cervera. Bestiari festiu, tradicional i popular, obra del investigador Jordi Soldevila, que iniciará una línea de trabajos de investigación que se publicarán bajo el paraguas del Museu Comarcal de Cervera.
http://www.lamanyana.es/
Cervera - Montse Torres 2007-06-03
El Museu Comarcal de Cervera es, sin duda, uno de los más longevos de Catalunya, ya que, a pesar de que se inauguró en 1957, ya existía en la mente de sus creadores desde principios del siglo XX. Sin embargo, el estallido de la Guerra Civil y los duros años de la posguerra frenaron el avance del proyecto y lo retardaron hasta finales de la década de los cincuenta, motivo por el cual este año celebra su primer medio siglo de vida.
De hecho, la galería cerverina empezó a tomar forma en 1957, cuando el arqueólogo e historiador local Agustí Duran i Sanpere, principal impulsor de la iniciativa, se jubiló y recuperó una idea largamente acariciada, la de crear un museo en su ciudad que, finalmente, vio la luz ese mismo año en la calle Major, por entonces una de las principales arterias de la población.
Cincuenta años después, una de las principales características de la galería es que unifica dos museos emblemáticos de la ciudad. Por un lado acoge la colección del Duran i Sanpere y, por otra, reúne los elementos y herramientas tradicionales del Museu del Blat i la Pagesia.
Así, el museo cuenta actualmente con dos sedes. La primera es la antigua casa de la familia Duran i Sanpere. En la planta baja, destinada antaño a usos agrícolas, se ha habilitado una sala de exposiciones temporales para dar a conocer las importantes colecciones que conserva el museo, y una fija, mientras que en la primera planta reproduce la vivienda de una familia burguesa del siglo XIX, conservando tanto los muebles como muchos enseres de la vida cotidiana de la época.
La otra sede es el Museu del Blat i la Pagesia, una muestra de carácter etnográfico que reproduce todos los elementos de la vida rural y de los trabajos agrícolas típicos de la Segarra.
La directora del museo, Carme Bergés, explicó que el aniversario se conmemorará con una gran variedad de actos para que todos los ciudadanos de Cervera puedan sentirse identificados con el centro, a pesar del gran esfuerzo que ello supone, ya que se ha triplicado el ritmo normal de actividades anuales.
En este sentido, añadió que algunos de estos actos se realizan de forma puntual con motivo del aniversario, pero otros nacen con la voluntad de consolidarse, aprovechando así la efeméride “como una excusa para abrir nuevas líneas de actuación” y “crear dinámicas para implicar a la ciudadanía”.
Una de estas novedades es la publicación de una monografía titulada L’Àliga de Cervera. Bestiari festiu, tradicional i popular, obra del investigador Jordi Soldevila, que iniciará una línea de trabajos de investigación que se publicarán bajo el paraguas del Museu Comarcal de Cervera.
http://www.lamanyana.es/
miércoles, junio 27, 2007
jueves, mayo 31, 2007
martes, mayo 08, 2007
martes, mayo 01, 2007
domingo, abril 15, 2007
lunes, abril 02, 2007
jueves, marzo 22, 2007
sábado, marzo 03, 2007
lunes, febrero 26, 2007
viernes, mayo 12, 2006
Massa pedres per a una ciutat tant petita
per Pilar Porredon i Capdevila.
Fotografia: Oriol Luis Serrano.
Certament, tenim moltes pedres, però les pedres són la nostra identitat i fan la ciutat de Cervera única i irrepetible.
Si mirem aquestes fotos i fem un esforç per reconeixer cadascun dels indrets, la primera és inidentificable, igual pot ser Tàrrega, que Lloret o un racó de Nova York, o fins i tot de la Cervera nova. Són blocs gairebé clònics, fruit de l’especulació i que saturen el paissatge de qualsevol ciutat moderna. Ningú faria un viatge expressament per anar a visitar-los, no tenen cap interés aparent.
Fotografia: Marçal Guardiola.
Però la segona foto és carismàtica, té personalitat, per a nosaltres és aquest recó entranyable i ple de records de la nostra ciutat de Cervera; pels forànis és un indret saturat d’història, amb un atractiu especial, que invita a visitar-lo i a retornar amb amics perquè també ells puguin gaudir de l’encant d’aquestes pedres plenes d’història i de bellesa.
Des de la galeria en som testimonis. Molta gent que ha visitat la sala i de retruc la ciutat, se n’anat sorpresa i meravellada de la riquesa arquitectònica de Cervera, i tots o gairebé tots han tornat.
Per què els agrada Cervera?. Certament tenim monuments valuosos – si be l’estat de conservació no sempre és el desitjable- però no són només els monuments, sinó el conjunt de la Cervera medieval, o de la Cervera antiga, tot l’entorn que fa única i plena d’encant la nostra terra. Si una, només una part d’aquest entorn l’esborrem aquest recó d’història no és podrà recuperar mai més, allò que voluntaria o involuntariament destruïm és irrecuperable; però amb ell no sols se’n va aquest indret sinó que tot l’enton se’n ressent.
Aquest preambul és per aproximar-me avui, a dos temes que em preocupen; un altre dia en seràn dos més.
Un és un molí de vent, únic a La Segarra i encara diria més, únic a Catalunya. Parlo de la Torre del Moro com sempre l’hem anomenada, però que ja en escrits anteriors de Santiago Serrano s’ha demostrat que fou un molí de vent, (vegeu Quaderns Barri de Sant Magi núm. 6, Festa de Sant Magi Cervera, 1996 :“D’un molí que va arribar a ser castell de moros” Santiago Serrano). La majoria dels cerverins l’hem conegut sencer, amb la seva teulada, si bé no amb les aspes. Avui està a punt de caure; una gran escletxa l’ha partit en dos i la seva teulada s’enfondrat, procés que no ha tardat més de 5 anys. Però el cor em diu que dins de cinc anys més ja no en quedarà ni el record. Des d’aquí faig una crida als responsables de la conservació i defensa del patrimoni, perque potser algun camp de treball dels que fa uns anys es duen a terme els estius a Cervera, sota la direcció d’un tècnic de la construcció es fes un esforç de grapar i reforçar aquesta emblemàtica torre, que va ser molí de vent, per tal de evitar-ne la devacle final, i tant de bó fos el principi de la seva reconstrucció total.
L’altre tema és el carrer Major, i més concretament el seu empedrat. Els rumors que arriben de diferents indrets anuncien la seva desaparició en pro d’un concepte clònic de carrer de vianants. Tothom defensa o enten per zona per als vianants un carrer amb el terra anivellat i sense voreres, i transitable pels vianants, entenen com a tal un carrer enllosat o com, per exemple, el carrer Combat. Per què?. El concepte carrer pels als vianants és una negació al transit rodat, però no té perque carregar-se la fisonomia d’un carrer empedrat i amb voreres.
Raons hi ha, i hi estem d’acord, de la necessitat d’eixamplar les voreres a on calgui i fer-les adaptades a persones amb una certa limitació pròpia o necessitat – cotxets de nens, cadira de rodes, bastó, o sabates de taló. ..
-“Que aquest carrer major amb llambordes no és tant antic, tindrà tirant llarg 50 anys, abans era de terra i trams empedrats….” Senyors, els carrers medievals eren empedrats, com a mostra el tram de carrer medieval descobert a la zona de les muralles recentment restaurades. – “Que la història segueix i no ens hem de quedar ancorats en el passat; que…, ” - , tot un seguits de quès i perquès venen a justificar el projecte futur d’aixecar les llambordes i substituir-les per lloses o per asfalt. Si se n’enteren els francesos vindrán a buscar les nostres llambordes per a refer els carrers d’aquests pobles seus, que segur que no tenen el nostre patrimoni però si que sòn pobles respectuosos amb l’entorn i orgullosos de mostrar-se com a testimoni d’un passat. Pobles visitats per milers de turistes o fins i tot per nosaltres mateixos, on se sent el pas del temps i d’on marxarem dient, qué maco!.
No ens mereixem el que tenim; no sabem el que tenim; no valorem les nostres pedres, mai no hem cregut en la força del nostre patrimoni i el deixem sumort, que vagi caient al pas dels anys. Només quan algun indret es desploma – pensem en Sant Domènec- ens posem les mans al cap i ens estirem els cabells i diem: com es possible que ens deixem perdre aquest monument! (ple de records d’infantesa)
Fotografia: Oriol Luis Serrano.
Certament, tenim moltes pedres, però les pedres són la nostra identitat i fan la ciutat de Cervera única i irrepetible.
Si mirem aquestes fotos i fem un esforç per reconeixer cadascun dels indrets, la primera és inidentificable, igual pot ser Tàrrega, que Lloret o un racó de Nova York, o fins i tot de la Cervera nova. Són blocs gairebé clònics, fruit de l’especulació i que saturen el paissatge de qualsevol ciutat moderna. Ningú faria un viatge expressament per anar a visitar-los, no tenen cap interés aparent.
Fotografia: Marçal Guardiola.
Però la segona foto és carismàtica, té personalitat, per a nosaltres és aquest recó entranyable i ple de records de la nostra ciutat de Cervera; pels forànis és un indret saturat d’història, amb un atractiu especial, que invita a visitar-lo i a retornar amb amics perquè també ells puguin gaudir de l’encant d’aquestes pedres plenes d’història i de bellesa.
Des de la galeria en som testimonis. Molta gent que ha visitat la sala i de retruc la ciutat, se n’anat sorpresa i meravellada de la riquesa arquitectònica de Cervera, i tots o gairebé tots han tornat.
Per què els agrada Cervera?. Certament tenim monuments valuosos – si be l’estat de conservació no sempre és el desitjable- però no són només els monuments, sinó el conjunt de la Cervera medieval, o de la Cervera antiga, tot l’entorn que fa única i plena d’encant la nostra terra. Si una, només una part d’aquest entorn l’esborrem aquest recó d’història no és podrà recuperar mai més, allò que voluntaria o involuntariament destruïm és irrecuperable; però amb ell no sols se’n va aquest indret sinó que tot l’enton se’n ressent.
Aquest preambul és per aproximar-me avui, a dos temes que em preocupen; un altre dia en seràn dos més.
Un és un molí de vent, únic a La Segarra i encara diria més, únic a Catalunya. Parlo de la Torre del Moro com sempre l’hem anomenada, però que ja en escrits anteriors de Santiago Serrano s’ha demostrat que fou un molí de vent, (vegeu Quaderns Barri de Sant Magi núm. 6, Festa de Sant Magi Cervera, 1996 :“D’un molí que va arribar a ser castell de moros” Santiago Serrano). La majoria dels cerverins l’hem conegut sencer, amb la seva teulada, si bé no amb les aspes. Avui està a punt de caure; una gran escletxa l’ha partit en dos i la seva teulada s’enfondrat, procés que no ha tardat més de 5 anys. Però el cor em diu que dins de cinc anys més ja no en quedarà ni el record. Des d’aquí faig una crida als responsables de la conservació i defensa del patrimoni, perque potser algun camp de treball dels que fa uns anys es duen a terme els estius a Cervera, sota la direcció d’un tècnic de la construcció es fes un esforç de grapar i reforçar aquesta emblemàtica torre, que va ser molí de vent, per tal de evitar-ne la devacle final, i tant de bó fos el principi de la seva reconstrucció total.
L’altre tema és el carrer Major, i més concretament el seu empedrat. Els rumors que arriben de diferents indrets anuncien la seva desaparició en pro d’un concepte clònic de carrer de vianants. Tothom defensa o enten per zona per als vianants un carrer amb el terra anivellat i sense voreres, i transitable pels vianants, entenen com a tal un carrer enllosat o com, per exemple, el carrer Combat. Per què?. El concepte carrer pels als vianants és una negació al transit rodat, però no té perque carregar-se la fisonomia d’un carrer empedrat i amb voreres.
Raons hi ha, i hi estem d’acord, de la necessitat d’eixamplar les voreres a on calgui i fer-les adaptades a persones amb una certa limitació pròpia o necessitat – cotxets de nens, cadira de rodes, bastó, o sabates de taló. ..
-“Que aquest carrer major amb llambordes no és tant antic, tindrà tirant llarg 50 anys, abans era de terra i trams empedrats….” Senyors, els carrers medievals eren empedrats, com a mostra el tram de carrer medieval descobert a la zona de les muralles recentment restaurades. – “Que la història segueix i no ens hem de quedar ancorats en el passat; que…, ” - , tot un seguits de quès i perquès venen a justificar el projecte futur d’aixecar les llambordes i substituir-les per lloses o per asfalt. Si se n’enteren els francesos vindrán a buscar les nostres llambordes per a refer els carrers d’aquests pobles seus, que segur que no tenen el nostre patrimoni però si que sòn pobles respectuosos amb l’entorn i orgullosos de mostrar-se com a testimoni d’un passat. Pobles visitats per milers de turistes o fins i tot per nosaltres mateixos, on se sent el pas del temps i d’on marxarem dient, qué maco!.
No ens mereixem el que tenim; no sabem el que tenim; no valorem les nostres pedres, mai no hem cregut en la força del nostre patrimoni i el deixem sumort, que vagi caient al pas dels anys. Només quan algun indret es desploma – pensem en Sant Domènec- ens posem les mans al cap i ens estirem els cabells i diem: com es possible que ens deixem perdre aquest monument! (ple de records d’infantesa)
domingo, mayo 07, 2006
Obertura per un Carrer Major
Per a deixar clara la nostra posició adversa al projecte de destrucció d’una senyal identitària evident, com és l’empedrat de llambordes del Carrer Major, LA CERVERINA D’ART convoca a diferents fotògrafs cerverins o de fora vil·la a participar en l’exposició:
OBERTURA PER UN CARRER MAJOR.
Aquesta exposició el tema de les obres ha de ser el Carrer Major de Cervera o una reflexió sobre elements identitaris. Cada fotògraf que vulgui participar haurà de comunicar-ho o bé al telèfon o al correu-e que a sota s’adjunten. Malauradament, l’espai de LA CERVERINA D’ART és reduït, per tant el nombre de fotografies que es podràn presentar a l’exposició col·lectiva dependrà del nombre de participants final.
Si voleu participar adreceu-vos als telèfons:
T1. 934 413 674 T2: 666 753 435
O bé als correus electrònics:
lacerverinadart@estudiqueralt.com
perdut@paris.com
miércoles, mayo 03, 2006
"Mi niñez" de Joan Manuel Serrat
MI NIÑEZ
"Tenía diez años y un gato peludo, funámbulo y necio que me esperaba en los alambres del patio a la vuelta del colegio. Tenía un balcón con albahaca y un ejército de botones, y un tren con vagones de lata, roto entre dos estaciones. Tenía un cielo azul y un jardín de adoquines, y una historia a quemar temblándome en la piel. Era un bello jinete sobre mi patinete, burlando cada esquina como una golondrina, sin nada que olvidar, porque ayer aprendí a volar, perdiendo el tiempo…"
Joan Manuel Serrat, 1970.
martes, mayo 02, 2006
lunes, mayo 01, 2006
Llambordes a Roma
Paraules per mostrar la tristesa de com es fan les coses, com es decideixen, com es consulten, com es pensen i no es pensen, com es valoren...
Un carrer que per una ningú Cerverina, és un carrer que dóna un caràcter a la ciutat de Cervera, un cert encant.
He trobat que actualment, s'esdevé la recol·locació de llambordes en molts indrets, per a donar més encant i interès als carrers que originàriament s'hi trobava llambordes, per evitar inundacions...
A més a més, he trobat aquest text...
...una cosa molt curiosa sobre les llambordes! resulta que a girona van aixecar tot la plaça de l'ajuntament (plç del vi) i van treure totes les llambordes, per pavimentar-ho tot, i col·locar la "farola de la vergonya"... i saps, em van dir (cosa que no sé si és veritat del tot) que s'havien venut les llambordes a la ciutat de Roma... ja que a la capital d'Itàlia, s'havien adonat que treure les llambordes feia que moltes places perdessin el seu encant, i ara estaven "recol·locant" llambordes... la veritat, és que aquell any vaig anar a Roma de viatge amb els de la facultat, i vam veure in situ, com recol·locaven llambordes... d'aquest viatge fa uns quatre anys, i havia oblidat l'anècdota.... però podria ser que Roma s'estigués "llambordejant" amb llambordes catalanes...
quines coses tu....
Fòrum www.cerverapaeria.com
Publicat: Dg Abr 23, 2006 2:43 pm
Assumpte: Carrer Major
Autor/a: "Ningú"
Presentacio d'al·legacions al Consistori
La Veu de la Segarra, 28 d'abril de 2006
ELS VEÏNS DEMANEN QUE S'ATURI EL PROCÉS DE LES OBRES DE REMODELACIÓ DEL CARRER MAJOR
CERVERA.- Representants de les associacions de veïns i comerciants del Carrer Major de Cervera van lliurar la passada setmana a la Paeria de Cervera un escrit que recull les seves al·legacions al projecte de remodelació, per al qual la Paeria ja ha obert fins i tot el període de licitació de les corresponents obres. Aquestes al·legacions van ser consensuades durant la reunió que van mantenir dijous un centenar de veïns del carrer a l'Auditori Municipal, convocats per ambdues associacions.
En l'escrit els veïns es mostren en desacord amb l'actual projecte, per la divisió en tres trams del carrer, entre altres aspectes, i es pregunten per quins motius vol urbanitzar el carrer si aquest ja està urbanitzat, denuncien l'incompliment de determinats preceptes legals, com el termini de 8 dies per a les al·legacions quan hauria de ser com a mínim de 20, i critiquen la forma d'actuar de l'equip de govern, que en cap moment ha consultat als veïns sobre el projecte impulsat des del consistori, entre altres aspectes.
Sobre aquesta última qüestió, Antoni Xuclà, membre de l'Associació de Veïns del Carrer Major, va declarar que "l'Alcalde menteix" en relació a les declaracions realitzades per Salvador Bordes a La Veu de la Segarra en les que afirmava que el projecte, elaborat l'any 2002, havia estat presentat ja en una reunió amb els veïns del carrer poc després de ser aprovat pel consistori d'aquella legislatura. Segons Xuclà, en aquella reunió "els veïns vam donar la confiança a l'Ajuntament precisament perquè elaborés un projecte, després de valorar els resultats de l'enquesta que es va realitzar entre les famílies de la zona per a saber si estaven d'acord amb la remodelació del carrer". Des de llavors, "l'ajuntament no s'ha tornat a posar en contacte amb nosaltres fins ara", segons el representant de l'associació de veïns. Per tot plegat, en l'escrit els veïns reivindiquen que es paralitzi de forma immediata el procés de les obres i que s'obri un període de diàleg i consens amb els mateixos.
Per la seva part, l'alcalde ha qualificat de "desafortunats" molts dels qualificatius que apareixen en aquest escrit, donat que "des de l'ajuntament no hem traït a ningú ni hem fet res d'amagat" i ha remarcat la disparitat d'opinions que van haver-hi en la reunió de veïns, així com el fet que l'escrit ha estat recolzat per només una cinquantena de veïns, en relació a l'enquesta que es va enviar a més de 180 veïns, no només del carrer Major sinó també de la plaça i els carrers adjacents, la qual va ser contestada per unes 120 persones. D'aquestes el 54% va mostrar-se favorable a refer el carrer amb un sol nivell tot nou, mentre que el 37% ho era a fer un sol nivell a partir de les voreres actuals i conservant-les i el 9% optava per deixar-lo tal com estava, i per això es va dur a terme aquest projecte. Tot i això, Salvador Bordes ha declarat que "es poden fer canvis, però no es pot desvirtuar un projecte que ja ha estat aprovat i que ha tingut el vist-i-plau de la Generalitat". Aquesta postura serà defensada pel paer en cap en la reunió que avui divendres, a les 7 de la tarda, ha convocat la Paeria amb els veïns de la zona per a explicar amb detall el procés que ha de transformar la via en un carrer per a vianants.
L'esglesia de Santa Magdalena
LA GENERALITAT REBUTJA DECLARAR BÉ CULTURAL D'INTERÈS NACIONAL L'ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA
REDACCIÓ.- El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha rebutjat la declaració de l'església de Santa Magdalena de Cervera com a bé cultural d'interès nacional en considerar que els seus valors són només considerables des del punt de vista local, segons l'informe elaborat pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural de Catalunya.
Per aquest motiu, el Departament ha arxivat la petició, tal com ja ha informat al consistori cerverí, segons la resolució que va publicar la passada setmana el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Això suposarà que s'aixequi la suspensió de llicències municipals per a la parcel·lació o construcció en aquell terreny.
(La Veu de la Segarra, 28 d'abril de 2006)
domingo, abril 30, 2006
Aupa, Calle Mayor Adoquinada
Desde Pamplona, como enamorado de Cervera, y ante las obras que se planifican para su Calle Mayor, opino que:
"Una persona que no sabe lo que pisa es que no sabe dónde vive".
Aquí en Pamplona también han hecho varios desaguisados en calles del Casco Antiguo.
Desgraciadamente, aún quedan muchos "fragairibarnes" que se piensan que la calle es suya.
Aupa a los que os intentáis mantener la belleza de esa calle.
Osasuna! para las gentes de Cervera (sobre todo para quienes saben dónde pisan).
Paco Arbillaga
Empedrat al Carrer Combat.
"Cervera 1961, Fons Fotogràfic de l'arxiu de la Diputació de Lleida, Signatura 200080"
Llambordes ja perdudes.
miércoles, abril 26, 2006
soscervera@gmail.com
Hola,
Com bé sabeu estem iniciant una campanya per a deixar palès el nostre disgust, com a veïns, en saber que el nostre entranyable carrer Major serà transformat, destruïnt així el seu encant habitual aporten les seves llambordes.
En aquests darrers dies, us hem estat enviant informació directa al correu electrònic i ens hem adonat que la saturació no fà sinó un efecte invers al desitjat. Per aquest motiu hem obert un nou compte de correu-electrònic amb GMAIL (soscervera@gmail.com), per a rebre les vostres propostes i informacions diverses, aixi com aquest BLOG on hi anirem penjant tots els articles, totes les imatges que trobem o se'ns enviin que facin referència a l'actual pla de remodelació del carrer.
Us hi esperem!
Santiago Serrano Maya
i Oriol Luis Serrano.
Com bé sabeu estem iniciant una campanya per a deixar palès el nostre disgust, com a veïns, en saber que el nostre entranyable carrer Major serà transformat, destruïnt així el seu encant habitual aporten les seves llambordes.
En aquests darrers dies, us hem estat enviant informació directa al correu electrònic i ens hem adonat que la saturació no fà sinó un efecte invers al desitjat. Per aquest motiu hem obert un nou compte de correu-electrònic amb GMAIL (soscervera@gmail.com), per a rebre les vostres propostes i informacions diverses, aixi com aquest BLOG on hi anirem penjant tots els articles, totes les imatges que trobem o se'ns enviin que facin referència a l'actual pla de remodelació del carrer.
Us hi esperem!
Santiago Serrano Maya
i Oriol Luis Serrano.
martes, abril 25, 2006
lunes, abril 24, 2006
Per estar mes informats
Benvolguts,
Si esteu interessats sobre el desenvolupament dels fets relacionats amb el carrer Major de Cervera podeu entrar a la Web de la Paeria de Cervera (www.cerverapaeria.com) on hi trobareu el Fòrum Obert i dintre d’ell a l’apartat Cervera, hi trobareu la Carta Oberta de la Galeria i diferents opinions al respecte, a més a més hi podràs afegir la teva,
Salutacions,
Xago Serrano.
Si esteu interessats sobre el desenvolupament dels fets relacionats amb el carrer Major de Cervera podeu entrar a la Web de la Paeria de Cervera (www.cerverapaeria.com) on hi trobareu el Fòrum Obert i dintre d’ell a l’apartat Cervera, hi trobareu la Carta Oberta de la Galeria i diferents opinions al respecte, a més a més hi podràs afegir la teva,
Salutacions,
Xago Serrano.
Llambordes cerverines - Publicat a Segarra Actualitat, Núm.110, gener de 2006.
Al conèixer i relacionar-nos amb diferents cultures hem après que hi ha quelcom que ens apropa –com ara les eines del camp i de la fusteria, de la construcció i de la cuina i l’art– i quelcom que ens identifica, ens caracteritza. Aquests elements que ens identifiquen erigeixen no només la identitat de pertanyença sinó que normalment també expliquen un modus vivendi que, en tantes ocasions, ja ha iniciat el dolorós periple cap al desús però que els individus del país, de la regió, de la ciutat o de la vila cuiden i mimen doncs explica una part de la seva història.
Cervera va nèixer al Coll de les Sabines, amb un urbanisme i unes característiques molt concretes pel que fà a l’edificació i a la pavimentació, així com també en pràctiques d’ús quotidià, com el campaner. Aquesta petita ciutat segarrenca atesora, i aquest no és cap secret, murs i parets plenes d’història. Una història que no es pot oblidar sinó que necessita ésser recordada. L’esforç que ha fet la Paeria per recuperar les muralles és elogiable. D’altra banda l’evolució al llarg de la història d’una ciutat no es pot negar i l’urbanisme d’aquesta es modifica en els seus nous traçats, però sense deixar d’entendre que és filla d’una història, la seva i la dels seus ciutadans. Cervera va oblidar les seves muralles i aquestes van anar caient –es poden anar fent totes les lectures simbòliques que es desitgin– i va créixer cap a un cantó on no s’havia previst en origen. Per recordar-nos el passat, s’ha reedificat el bell traçat de les muralles i avui és un goig poder passejar-hi. Gràcies a en Marino i al grup de campaners també podem sentir el repic de les campanes, que qualque volta a l’any fà emanar unes tímides llàgrimes a certs veïns i parents. Si bé és cert que la Plaça Major va patir les conseqüències del progrés, els seus porxos mantenen, amb el seu peculiar equilibri bona part de la instantània que tots tenim de la nostra ciutat quan som fora, així com el camí que serpenteja sobre les llambordes pulides del carrer Major, que a mitja tarda reben la llum del sol d’entre les cases. Quan veig tot plegat recordo Cervera.
He tingut la oportunitat de passejar pel nord i centre d’Itàlia. Allí ciutats com Ferrara, Ravenna, Siena i Bologna ténen les seves llambordes, formant una estora que no fà sinó acumular història i admiració –els centres històrics de totes aquestes ciutats són patrimoni mundial de la Humanitat–. Però les llambordes de Cervera són diferents, són més amples, són més planes, estàn més ben pulides. Les llambordes del carrer Major ens caracteritzen, són úniques i les hem de mimar i cuidar doncs formen part de la història de la nostra ciutat.
Publicat a Segarra Actualitat, Núm.110, gener de 2006.
Text i fotografia: Oriol Luis Serrano
Carta als amics de la Galeria La Cerverina D’art
CERVERA, MARÇ DE 2006.
Benvolguts amics,
Fa ja deu anys, que són deu temporades rodones com pomes d’un pomer, que la Cerverina va obrir les seves portes al carrer Major de Cervera. Ahir com avui molta gent ens i es pregunta del per què una galeria al bell mig de la Segarra i molta gent de Cervera ens deia per què al carrer Major, tan abandonat, tan ple de pedrots i guixots.
Doncs la resposta és a la pregunta pels pedrots i guixots. Les pedres són els sediments del pas del temps, les que configuren a Cervera com a ciutat inversemblant i única. I són els pedrots i guixots aquells que converteixen al carrer Major en un carrer entranyable i inolvidable.
La Cerverina d’Art va ser i segueix sent una aposta per la ciutat de Cervera i pel carrer Major i durant aquests deu anys hem procurat oferir un comerç de qualitat i hem portat artistes del major nivell possible per a donar a la ciutadania una mostra de l’art actual.
Ara ens hem assabentat que el carrer Major es modificarà i es farà de vianants. La iniciativa de fer-lo de vianants nosaltres la venim demanant des de l’apertura de la galeria, perque pensem que és vital pel desenvolupament del carrer com a via de passeig i trobada de ciutat vella. La nostra preocupació vé arràn de la possibilitat que es treguin les llambordes de la calçada. El carrer Major té la seva singularitat en la forma com s’ha anat configurant al llarg del temps i la manera com han interpretat l’edilícia el seus ciutadans.
Des dels voltants de l’any mil es ténen notícies de la ciutat (1026), i des d’aquestes dates que la ciutat s’ha anat construint. Pensem-hi un moment. Què us semblaria si agaféssim una obra del Giotto (Bondone, 1267-Florencia,1337) i la donéssim a un artista actual per la seva transformació? La ciutat en aquestes dates ja tenia dos segles. O un Greco ( Doménikos Theotokópoulos;Creta,1541-Toledo,1614), la ciutat tenia mig mil·leni. O Las Meninas de Velázquez (Diego Rodríguez de Silva Velázquez; Sevilla, 1599- Madrid, 1660) o si deixem que un artista millori un Goya (Francisco José de Goya y Lucientes; Fuendetodos,1746 - Burdeos, 1828) la ciutat s’apropava als mil anys d’historia. O si ens apropem més i posem en mans d’un pintor un Sorolla per a ser reinterpretat (Joaquín Sorolla; València,1863 - Cercedilla,1923). Doncs així es va fer amb la Plaça Major i es prova de fer amb el carrer Major, donar una obra antiga a un arquitecte perque la millori i la reinterpreti per al seu lluïment personal.
Cervera és una ciutat vella i bella. La idea de fer i obrir una gran plaça davant d’un edifici important és antiga. Les ciutats italianes la van practicar des de fa temps. Però la reinterpretació que va fer l’arquitecte és dolenta i no es correspon amb el concepte de ciutat damunt la qual estava treballant. Una ciutat històrica demana un tractament curós i humil, una restauració pensant en la conservació del patrimoni per deixar-lo als nostres descendents i no reinterpretacions i recerca de lluïment creatiu, per això estan les árees noves i eixamples de la ciutat.
Sota aquestes premises nosaltres demanem i així ho fem públic:
Que el carrer Major es faci de vianants.
Que es restauri i conservi.
Que es mantingui en les mateixes condicions actuals. Amb la calçada de llambordes i amb les voreres amb rajoles hidràuliques Flor (Prod. Escofet, 1916) perque són part del patrimoni edilici de la ciutat.
Que es prenin les degudes mesures per a permetre aquestes noves funcions del carrer. Que es posin pilons retràctils per a facilitar el pas als veïns que tinguin garatges o necessitats puntuals per arribar a les seves llars i a la circulació de vehicles de servei.
Intervenir en una ciutat històrica és el mateix que tallar un arbre. Quan es decideix tallar un arbre anyenc s’ha de valorar que amb l’arbre s’està tallant temps, el temps que ha trigat l’arbre en crèixer. Un arbre de més de cinquanta o cent anys no el tornarem a veure ni nosaltres ni vostès. El mateix passa quan s’intervé en una ciutat històrica, estem treballant amb el temps que en aquest cas és, a més a més, Història.
Salutacions,
Santiago Serrano Maya.
Pilar Porredon i Capdevila.
Oriol Luis Serrano.
Queralt Antu Serrano.
* La plaça Major de Cervera va ser reformada per l’arquitecte Sr. Josep Puig i Torné. La reforma va portar una resposta ciutadana sota el nom: La plaça no m’agrada.
jueves, abril 20, 2006
BildBohuslkust Aportaciones all Carrer Mayor
Meddelandet kan nu skickas med följande bifogade filer eller länkar:
BildBohuslkust
Obs! För att skydda mot datorvirus kan e-postprogram förhindra att vissa sorters bifogade filer skickas eller tas emot. Kontrollera dina inställningar för e-postsäkerhet om du vill veta hur bifogade filer hanteras.
martes, abril 18, 2006
S'incodau in Sardinna
Estas son sólo dos de las mil fotos que podría enviar de adoquines en Sardegna.
Aquí en sardo se le llama “incodau” y es tradicional de toda ciudad: de la costa, del interior, del norte como del sur.
Los pocos ayuntamientos que en la estúpida prisa de “modernizarse” de los años sesenta los quitaron, ahora los están reconstruyendo.
Por lo general, el incodau era la vía principal que conducía desde las afueras a la iglesia y a la plaza principal.
En el interior montano, donde yo vivo, es más irregular y antiguo. A las piedras utilizadas se les llama “pedra ‘ia” , es decir, piedra viva, muy dura y resistente.
Al contrario, la piedra muerta (pedra morta) era la que se utilizaba para construir las fachadas de las casas.
Y eso no es acaso. Representa la vida de nosotros. La vida está fuera, en la calle: desde la plaza hacia las afueras y luego las montañas.
Esa es la vida, la piedra viva. La casa es piedra muerta: es un refugio para dormir, nada más.
Rossella,
Samugheo (Sardegna)
PD. Aquí tienen algunas fotos de pueblos de la costa famosos adoquinados en sus calles principales.
He pensado que habrá más probabilidades que Ustedes los visiten y los vean personalmente.
FOTO1: Castelsardo, Sardegna
FOTO2: Isola de La Maddalena, Sardegna
Llambordes a Cadaques
Llambordes a Cadaqués… a les dones no els importa gens sortir a sopar amb els seus millors vestits i les seves sabates amb talons… i passejar sota la llum de la lluna pels carrers empedrats d'aquest poble de la Costa Brava*
Suscribirse a:
Entradas (Atom)